FAPA Mallorca vol fer-vos partícips de la seva valoració del curs 2017/18. Ens trobem amb dos aspectes claus que no han estats resolts positivament i que han condicionat l’evolució del curs escolar:
Manca de pressupost
Hem acabat el curs, reclamant el mateix que reclamàvem FA DOS ANYS AL CEIB un pressupost adequat per a Educació. Més de 1000 milions per a Educació al 2018, una quantitat molt necessària per fer front a la situació que vivim i per acomplir les promeses electorals dels partits signants de l’Acord de Govern. Increment de forma progressiva de la inversió en educació, que recordem, eren del 4,5% del PIB per part de MES, el 5% del PSOE o el 7% de Podem.
Demanàvem que el Govern demostrés el seu compromís amb el futur de l’educació a la nostra comunitat i fes una aposta valenta i decidida als pressupostos per tenir els diners suficients per dur a terme tot allò que se necessita. A la darrera reunió mantinguda per part de la conselleria d’educació i la presidenta Francina Armengol amb les APIMA, encara se demanava el mateix i tots els problemes plantejats estaven lligats amb la manca de pressupost. Som conscients que no tot es resolt amb un augment pressupostari, per això també reclamam una bona gestió i avaluació de la mateixa.
Manca d’una Llei educativa de consens
No haver aconseguit a dia d’avui una Llei educativa de consens que inclogui els continguts del Pacte Educatiu sorgit de l’esforç i les energies de la societat civil, desprès de ser aprovat pel CEIB, i haver rebut el premi Ramon Llull, en reconeixement a la feina feta. La societat civil ha demostrat que és capaç d’arribar al consens, tot i les seves diferències, per aconseguir un document amb intenció de transformar l’educació, que sigui acceptat per tothom i que rompi amb les dinàmiques de confrontació educativa que ens trobem cada legislatura. A menys d’un any per finalitzar la legislatura això no s’ha traslladat al món polític. Aquest any s’ha dilatat en una eterna ponència parlamentària, que ha demostrat que els nostres polítics no estan a l’alçada de la societat.
Les famílies a la comunitat educativa.
La relació de les APIMA a la comunitat educativa, especialment a secundària, es redueix a un paper merament simbòlic. La pèrdua del pes que tenien els Consells Escolars, transformant-los en òrgans de consulta i no decisició, ha fet que en aquells centres on no existeixi una bona voluntat per part dels equips directius i dels claustres la participació formal de les famílies no tingui cap paper. Hem de recordar que la idea de comunitat educativa ha estat una de les més repetides per aquest Govern però les iniciatives per dur-la a terme de forma efectiva encara estan molt lluny de ser efectives.
S’ha creat un enllaç per establir comunicació amb les famílies, però és individual i bàsicament unilateral (docent-familia). Els pares podrem consultar un calendari de exàmens i deures i inclús un quadern de l’evolució del nostres fills per area o assignatura, però al no estar lligat a una obligació per part dels docents no se pot garantir el seu funcionament real, inclús podrà suposar un possible motiu de conflicte o enfrontaments de les famílies amb els seus docents.
Etapa educativa 0-3
Fins ara ha tingut un tractament diferent de la resta per distints motius: no és considerada educació obligatòria ni ha estat assumida de manera global per la Conselleria d’Educació, com sí ho ha fet amb l’etapa 3-6 (però igual que el 3-6) , i per una altra banda, existeix una doble xarxa per a aquestes edats: l’educativa i l’assistencial, amb enfocaments i objectius molt diferents.
Aquest maig hem pogut assistir com a membres de COAPA a la primera reunió de la comissió tècnica de treball per elaborar el document per a l’atenció educativa dels infants de 0-3 anys. Aquesta primera reunió és una bona notícia perquè ens indica que hi ha voluntat de fer feina per part dels membres de la comissió. . Voluntat de millora i de posar damunt de la taula quina és la realitat d’aquesta etapa i quines possibles solucions podem trobar. La nostra Federació sempre ha defensat que el 0-3 és una etapa educativa i, per aquest motiu, la implicació de la Conselleria d’Educació i dels Consells Insulars és fonamental perquè al final haurà de ser la part de l’administració més directament relacionada i que tindrà un paper clau per aconseguir uns bons resultats d’aquesta feina.Esperem que la feina feta per la comissió tècnica quedi reflectida en una realitat.Això dependrà dels polítics.
Abandonament escolar prematur.
La nostra comunitat autònoma continua presentat alguns dels resultats més preocupants en relació a aquest tema. La falta d’eines dins del sistema per evitar aquest abandonament és més que evident: l’augment de programes com ALTER, PISE, l’oferta suficient de FP bàsica, l’existència de grups de PMAR a tots els centres, la dotació suficients dels departaments d’orientació educativa als centres de secundària, la reducció de ràtios als primers cursos de l’ESO (principalment) serien eines que podrien lluitar efectivament contra aquest problema i que, com moltes d’altres, necessiten de més recursos econòmics i personals, a més de planificació i voluntat política. De totes formes no hem d’oblidar que l’estructura del nostre mercat laboral és un dels elements claus per entendre l’arrel de les nostres dificultats i fins i que no existeixi una vertadera intervenció legislativa i social en aquest aspecte les actuacions dins dels centres educatius sempre tindran un efecte limitat.
FP
A dia d’avui encara esperem a conèixer amb més detall el pla que ha dissenyat el futur de la Formació Professional i com s’ha elaborat, perquè, en aquest cas, no ha estat amb la participació de les famílies. L’ampliació de l’oferta disponible sempre és una bona notícia però, a més de la seva relació amb la demanda realment existent un altre problema clau és la seva distribució geogràfica. Hem de recordar que el fet que s’oferti un cicle de Formació Professional no vol dir que tothom hi pugui accedir perquè les distàncies geogràfiques i la falta d’una xarxa de transport públic digna o una xarxa de transport escolar específica de Formació Professional fa que molts d’alumnes no tinguin la possibilitat real d’arribar a aquesta oferta. És necessari, per tant, que la distribució geogràfica de l’oferta existent respecti un equilibri territorial i que, per tant, poguem tenir les mateixes oportunitats independentment del nostre lloc de residència.
