FAPA Mallorca vol fer-vos partícips de la seva valoració del curs 2017/18.
Consell Assessor del Calendari Escolar.
Hem de recordar que un dels objectius de la nostra federació és la millora del sistema educatiu i això inclou, com no podria ser d’una altre manera, la millora dels resultats acadèmics. A segon de batxillerat aquest curs s’han eliminat les proves extraordinàries de setembre i s’han avançat al juliol. D’una forma relativament improvisada, sense tenir molt clar quin és l’objectiu final. Ens trobem, segons el nostre parer, amb una mesura que hauria d’haver estat meditada i òbviament, argumentada a la comissió del consell assessor del calendari escolar, de la qual formam part. És la política de fets consumats.
Cal dir que la Conselleria, malgrat tot i el nostre posicionament en contra fins que no hi hagi estudis que ho avalin, ha decidit aplicar aquest avançament de les proves per al curs 2017-18. Si, com ens arriba d’altres fonts, la intenció dels directors i de la Conselleria és avançar també les proves extraordinàries d’ESO de setembre a juliol, se trobaran amb la nostra oposició fins que no hi hagi un estudi que avali pedagògicament i amb dades que aquesta mesura és positiva. No podem permetre que qüestions organitzatives passin per davant del principal objectiu de l’educació: l’alumne. No hem estat d’acord per manca d’evidències pedagògiques de millora, falta de consens i de transparència i precipitació d’adopció del canvi al llarg del curs.
Infraestructures.
Hem de destacar que aquest curs s’ha mostrat un pla d’infraestructures que recull, les inversions i reformes que es faran fins al 2023. Som conscients de l’esforç, ja que és un àrea que estava molt abandonada i hi havia, i encara hi ha, molta feina ha fer. Són moltes les necessitats i les queixes en aquest sentit. La població escolar creix cada curs escolar i les necessitats són molt urgents.
(Dues qüestions IMPORTANTS sobre aquest particular. UNA.- que per primera vegada tenim una eina de transparència sobre el grau d’execució de les obres http://www.caib.es/sites/ibisec/ca/estat_actuacions_2017/#
i DUES.- que precisament això ens indica que ja van enrere del calendari previst, de les 72 obres previstes pel 2017, han finalitzat el 47%, estan en execució o licitació el 36% i no han iniciat el 17 % https://intranet.caib.es/sites/M170905100932629/ca/previsia_actuacions_2018/) això ho llevaria a la nota de prensa
Hem pogut conèixer i veure com s’han fet centres nous com el de Santa Maria, com s’han ampliat altres com l’IES Binissalem o com es fan reformes i actuacions que són ben necessàries. Però també ha quedat palès, que a municipis, com Palma (Son Ferriol,propera legislatura.), Campos, Caimari, Santa Margalida, Palma FEMU per problemes de coordinació amb l’administració no s’ha pogut avançar en centres molt necessaris des de fa anys.Pareix que a la fi aquests quatre darrers, abans de finalitzar legislatura se licitan obres.Aquest estiu comencen Alcudia, Eivissa Formentera.
L’escolarització de l’alumnat.
Considerem positiu el plantejament de l’escolarització per part de l’administració als diferents municipis per aconseguir que aquesta sigui una eina per millorar el sistema, per evitar crear guetos escolars i per aconseguir que tot l’alumnat tingui les mateixes oportunitats. Tenim exemples del bon funcionament en municipis com Inca, Sa Pobla, Manacor, Sant Antoni de Portmany, Porreres o Felanitx on s’han arribat a acords entre les escoles públiques i concertades en la distribució d’alumnes NESE, per tal d’aconseguir, l’equitat i l’equilibri en la escolarització dels infants.
Per desgracia, a Palma això no s’ha pogut aconseguir per les dificultats pròpies del municipi, zonificació, concentració de població desequilibrada, transport,… i especialment, per la falta de coordinació de l’administració.
Som conscients dels esforços per part de la conselleria cercant solucions com: la creació de dos centres integrats Escola-Institut, Joan Miró i Son Quint, o altres solucions com que s’amplien més de 60 centres, ja que la necessitat és urgent, que esperam sigui amb la corresponent dotació i previsible ampliació de instal·lacions. Són accions necessàries però insuficients.
Ajudes a les APIMA.
Aquest curs s’han convocat les ajudes a les APIMA i hi ha hagut errades importants en la convocatòria. Les limitacions econòmiques de la subvenció, la falta de claredat en què es podia subvencionar o no, el fet que només es puguin subvencionar accions ja realitzades (fet que limitava l’accés a la subvenció per part de moltes APIMA’s que no havien realitzat activitats per desconeixement d’aquesta futura convocatòria o per falta de mitjans econòmics previs) són alguns dels elements que s’han de millorar en relació al futur. La tasca de les APIMA’s en relació a la conciliació de la vida familiar i laboral i en el desenvolupament personal dels nostres infants no pot dependre del caprici dels nostres governants, que posen i lleven convocatòries de subvencions al seu lliure arbitri i sense tenir clar quina és la feina real que realitzen les associacions de pares i mares. No oblidem que dels 300.000€ de la partida, 210.954,12 no es varen aplicar perquè la convocatòria estava molt malament enfocada i sols després d’escoltar les APIMA abans de la publicació s’ha resolt en la següent convocatòria.
Atenció a la diversitat
L’ampliació de les plantilles i dels equips de suport específics són una bona notícia però, com ja hem esmentat en altres temes, encara ara no responen a la demanda realment existent. Cada vegada més veiem com l’atenció a la diversitat és més necessària que mai: la diversitat funcional, la diversitat lingüística, la diversitat social, etc. però els recursos no s’incrementen al mateix ritme que els alumnes que formen part d’aquesta diversitat.
Convivència escolar
Si bé és cert que són habituals les noticies relacionades amb situacions de convivència escolar alarmants i preocupants que hem de reconduir, també és cert que des de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar, s’està fent una gran feina, en la formació del docents, protocols d’aplicació, formació dels alumnes, programes de convivència, coeducació (coordinació amb IBDona,),etc. És cert que la solució no serà immediata i que fa molts d’anys que aquest aspecte era ignorat, però s’estan establint bases estables i de continuïtat, cap a una cultura del diàleg que millori la convivència a les escoles. També hem de dir que és un departament que hauria de tenir una dotació econòmica superior ja que és un tema molt sensible i delicat per a tota la comunitat educativa.
PIP
Programes d’innovació pedagògica, molt necessari. Cada vegada són més els centres que s’adhereixen a les noves metodologies, però hi ha que queden fora per no tenir programes més ambiciosos. La idea d’ajudar als centres que ja tenen projectes en marxa i que tenen il·lusió i ganes de fer feina en aquest sentit és ben positiva però també volem recordar que molts de centres no poden fer aquesta passa inicial per les seves dificultats socials o de molts d’altres tipus. Tots els centres haurien de tenir el suport de la conselleria en aquestes millores en funció de les capacitats de cada centre. No podem permetre que, en aquest sentit, hagi centres de primera i de segona. I també necessitam de l’avaluació del procés d’aplicació i dels resultats finals.
