FAPA Mallorca vol donar la benvinguda al nou govern de l’Estat i especialment a la nova titular del Ministeri d’Educació la catedràtica Isabel Celaá. Els canvis de govern sempre desperten noves expectatives basades principalment en allò que s’ha promés o allò que s’ha dit que se farà. Sabem per experiència pròpia, que no tot dona temps a fer-se, que sempre hi ha mil i un problemes de tipus administratiu, burocràtic o polític i que allò que s’aconsegueix no sempre és allò desitjat però això no lleva que durant el temps que duri aquesta legislatura s’hagin d’afrontar una sèrie de reptes en el món de l’educació que ens duguin en el camí de la millora del nostre sistema educatiu.
La nostra Federació té molt clar que un objectiu a llarg plaç és aconseguir una nova llei educativa, fruit del consens, del pacte educatiu, no només de les forces polítiques, sinó de tota la comunitat educativa. També sabem que aquest procés és llarg i que no es podrà dur a terme en aquesta legislatura però sí que és necessari tornar a començar-lo i fer-ho amb una base el suficientment ferma i fiable per marcar el camí a seguir. Mentrestant s’inicia aquest procés no podem deixar de recordar una promesa electoral que és la derogació de la LOMCE. L’actual llei educativa no és una bona llei perquè no cerca l’equitat del sistema educatiu ni la seva millora real. També som conscients que els canvis en aquesta llei hauran de ser progressius i múltiples, però podem assenyalar alguns dels més urgents i necessaris, a més de possibles de realitzar en un plaç breu de temps: recuperació del poder decisori dels Consells Escolars per fer real i efectiva la participació formal de les famílies a la vida dels centres educatius i aconseguir que la majoria de les decisions siguin preses mitjançant un procés de discussió i no per imposició d’un director o directors. Recuperació del paper fonamental de les matèries artístiques i humanístiques al nostre sistema educatiu: la formació integral de l’alumnat que, en teoria, és la base de l’educació no s’acompleix realment amb l’actual llei i, per tant, s’està obviant una part fonamental de les competències necessàries per assolir una ciutadania conscient i responsable. Recuperació dels programes de reforç educatiu a 4t. d’ESO, eliminats a l’actual llei i que fan que la majoria d’alumnes que entren en aquests programes en cursos anteriors quedin sense possibilitats reals de titular. Eliminació de les proves de diagnòstic que poden actuar com a filtre de l’alumnat, com a generadores de desigualtats i com a element incorrecte de diagnosi del nostre sistema: l’avaluació sempre és necessari però s’ha de fer de manera global i no només basant-se en uns estàndards d’aprenentatge que només valoren una sèrie de competències i no la seva totalitat i que es realitzen en moments de la vida educativa on la possibilitat de canvi, de correcció i de millora és inexistent, a més de considerar que l’avaluació ha d’anar més enllà de les proves quantitatives de l’alumnat. Eliminació de la possibilitat de concertar centres educatius en els que es segrega per sexes, fet contrari a les pròpies concepcions de l’educació igualitària i coeducativa. Aquests són només alguns punts entre molts d’altres que bé coneixen els nous responsables polítics perquè s’han manifestat reiteradament en contra d’aquesta llei i esperem que ara que tenen possibilitat de fer els canvis els realitzen de la manera més ràpida possible.
Òbviament els canvis que esperem també tenen altres vessants com, per exemple, la col·laboració entre administracions, la possibilitat de no entorpir les normatives autonòmiques que vagin en la línia de millora el sistema, la possibilitat de realitzar inversions conjuntes de tipus econòmic com, per exemple, les de la millora tecnològica dels nostres centres educatius o dels programes de reforç i acompanyament escolar, la revisió de la normativa 0-3 i l’impuls econòmic necessari a aquesta etapa educativa, .
Sabem que hi ha molta feina a fer però també sabem que és imprescindible fer-la de forma valenta i decidida perquè si no ho aconseguim qui ho pateix són els nostres fills i filles. Ara tenim una oportunitat i no l’hem de desaprofitar.
