FAPA Mallorca vol expressar la seva valoració en relació al curs acadèmic 2016/17 que ara acabam. Ens trobam amb una sensació agredolça, amb feina feta però encara molta més per fer, amb un insuficient pressupost econòmic i amb una manca de participació real tot i les bones paraules que continuem sentint.
Vàrem començar el curs demanant des de FAPA al Govern de les Illes Balears que incrementés de forma progressiva la inversió en educació en el sentit que havien recollit a les seves promeses electorals els partits signants de l’Acord de govern i que recordem eren del 4,5% del PIB per part de MES, el 5% del PSOE o el 7% de Podem.
La progressió raonable indicaria passar del 2,9% actual a un 3,5% al 2017, un 4% al 2018 i a final de legislatura un 4,5%. Això significaria uns 1000 milions per educació al 2017, una quantitat molt necessària per fer front a la situació que vivim i per acomplir les promeses dels nostres governants.
Però ens trobàrem amb uns pressupost decebedors. Cap partit va complir amb els seus compromisos de programa i això ha tingut conseqüències negatives perquè amb aquests pressuposts, 882M d’euros, no s’aconsegueix fer front al que es necessita i l’únic que està aconseguint aquest govern és cremar, a tots els nivells, als professionals que estan al capdavant d’una tasca de gestió o educativa exigint-los, dia rere dia, uns resultats que difícilment s’obtenen si no es disposen de recursos.
Un tema central, totalment lligat a les partides pressupostàries és el de les infraestructures educatives. Així, ens trobem amb un esforç que aquesta conselleria ha començat a fer però que es troba limitat greument pels pressuposts i que, per tant, ha resultat del tot insuficient davant les deficiències que es repeteixen un curs darrera un altre com la falta de climatització a l’hivern i a la primavera ( goteres, falta de ventilació, etc.), aules que no respecten ràtios de metres quadrat per alumne, la permanència d’aules modulars i, fins i tot, el seu augment, i la falta de manteniment de les instal·lacions.
Som conscients que els actuals responsables de la Conselleria d’Educació han augmentant el pressupost del principal òrgan responsable, l’IBISEC, arribant a convenis amb diferents corporacions municipals i aconseguint que aquestes també inverteixin en el manteniment dels centres públics. Totes aquestes actuacions són ben valorades per la nostra federació, però com ja hem esmentat diverses vegades, també són millorables i sempre tenint en compte les limitacions de la maquinària de l’administració que sempre és més lenta del que a tothom ens agradaria.
Encara ara no tenim molt clar quin és el pla global d’actuacions, quines dades d’escolarització, de previsions d’alumnat i de demanda de places maneja la Conselleria per dur a terme algunes actuacions com la construcció de determinats centres i per ajornar la construcció d’altres en els quals, avui en dia, és clara la massificació. El fet de no disposar de les dades reals genera frustracions a tots aquells municipis, a tots aquells pares i mares que veuen que les seves demandes no són ateses mentrestant altres sí ho són.
D’aquí a molt poc temps tindrem una nova oportunitat per a que el Govern de les Illes Balears demostri el seu compromís amb el futur de l’educació a la nostra comunitat i faci una aposta decidida i valenta als pressuposts per tenir els diners suficients per dur a terme tot allò que es necessita. Si no es fa ara aquesta aposta sempre ens haurem de lamentar d’oportunitats perdudes, de generacions d’alumnes que no han pogut gaudir d’un sistema en les condicions que tothom podríem qualificar com a òptimes i, per tant, de no haver fet tot allò que estava en les nostres mans per aconseguir-ho.
Un tema que no podem oblidar durant aquest curs és l’aplicació de la LOMCE. A l’octubre varem reivindicar la nostra veu amb una concentració davant la delegació de Govern amb el lema principal #NO LOMCE, NO REVÀLIDES. Però, a la pràctica, per part de la Conselleria, aquest rebuig no ha anat més enllà de la retòrica en molts de casos i, fins i tot, en temes com les ràtios d’alumnat per aula s’ha utilitzat l’aplicació restrictiva de la normativa per poder configurar grups amb un número d’alumnes més elevat del que seria recomanable.
Un altre exemple d’aquesta aplicació és el cas de les proves d’avaluació de final d’etapa, en les quals s’han seleccionat uns centres per poder fer aquesta prova mostral sense demanar la seva opinió, sense tenir clar quins objectius es volen perseguir, quin tipus de retorn es faran als centres i sense fer una feina real per aconseguir que aquestes proves tinguin una utilitat concreta i, fins i tot, que siguin coherents pedagògicament amb la resta de proves avaluatives que fa la Conselleria.
Poc a poc normalitzem les revàlides LOMCE i les assumirem per falta de valentia per part dels nostres responsables polítics.
Al primer trimestre del curs la Conselleria va publicar un Pla d’Èxit Escolar, Línies d’actuació 2015-2017 un pla ambiciós que no sabem encara com s’avaluarà, pel qual consideram que no hi ha pressupost suficient per fer-lo real i que no va respectar l’aprovació al CEIB del Pacte Social per l’Educació que en teoria havia de donar estabilitat i orientar tota la practica educativa a la nostra comunitat.
Altres accions agredolces:
Accés de les famílies al Gestib: encara que van anunciar la seva total implantació al novembre encara hi ha deficiències per solucionar, com la comunicació de les APIMA. Haurem d’esperar a l’inici del curs vinent per poder accedir com Associació.
Pla de formació de les famílies, Els responsables de la formació de la Conselleria d’Educació han inclòs per primera vegada la possibilitat de demanar formació conjunta per part d’un centre educatiu, per poder formar-se i dur a terme projectes entre el professorat i les famílies. Esperam que es tingui en compte elements de conciliació de la vida familiar i laboral, horaris adequats o elements de curs dels infants en el moment de la formació i que faci efectiva la participació de les famílies. La formació ha d’implicar la possibilitat de participar en el projecte que decideix la comunitat educativa i que aquesta participació sigui el més igualitària possible, respectant els àmbits exclusius de decisió de cada part de la comunitat educativa, però també exigint els que considerem com a propis.
Els plans d’innovació educativa que pretén reforçar l’autonomia pedagògica dels centres i d’aconseguir que els projectes de centres sorgeixin de la realitat individual dels centres i de les seves problemàtiques específiques. Compta amb uns recursos econòmics molts insuficients per cobrir la demanda existent. Hem tingut més centres no seleccionats que seleccionats i s’han tornat a facilitar les ajudes als mateixos centres. Això dificulta l’equitat entre els centres escolars i potencia les diferències i la rivalitat entre centres. Tots els plans que fomenti i doni suport la Conselleria d’educació han de vetllar per l’equilibri i l’equitat dels centres educatius.
La Conselleria hauria de comprometre’s en sistematitzar i replicar, si escau, les pràctiques exitoses a altres centres més enllà d’un simple recull de bones pràctiques. Però sempre recordant que un projecte ha d’implicar a les famílies, que no han de participar només com a simples espectadores dels canvis que proposa el centre, sinó que han de ser partícips reals.
Convocatòria d’utilització de les TAC. L’administració educativa ha de permetre de manera efectiva que tots els seus centres puguin optar als ajuts que convoca per no crear centres públics de primera i centres de segona. Per això ha de fer una aposta decidida en el moment d’elaboració dels pressupostos de la comunitat autònoma, que els ajuts puguin arribar a tots els seus propis centres.
Ajuts de menjador curs 2017-18 Tal com vam acordar a l’inici d’aquesta legislatura demanam a l’Administració que faci participatiu el procés d’elaboració de les seves normes, especialment en aquells aspectes que afecten tan directament a les famílies. És imprescindible tenir la informació amb el temps suficient per poder-la valorar i puguem aportar les nostres impressions i opinions. Aquesta forma d’actuar per part de l’Administració ens relega a la posició d’espectadors passius de les decisions que ens afecten. Per altre part la consolidació d’una dotació econòmica de 2.100.000€ es pot considerar un fet positiu, tot i que ja hem fet arribar a la Conselleria d’Educació la nostra intenció de reclamar un augment d’aquesta quantitat per a la propera convocatòria. Aquest curs s’ha endarrerit la convocatòria i ha sortit quasi un mes més tard del que havien anunciat als medis de comunicació, fet que dificulta que aquesta informació pugui arribar amb normalitat a totes les possibles famílies beneficiaries. Aquest mateix fet el podem observar amb altres actuacions de la Conselleria com la convocatòria de programes d’immersió lingüística en anglès. Aquests retards injustificats ens generen una sensació d’improvisació i deixen poc marge a la reflexió i a la difusió d’actuacions que afecten directament als nostres fills i filles.
La política d’inclusió de la Conselleria. La nostra federació considera que una de les principals tasques de l’administració educativa és garantir la inclusió i això significa que tot l’alumnat ha de poder tenir les mateixes oportunitats al sistema educatiu. Aquesta idea s’ha de concretar amb recursos extres i amb atenció personalitzada per part de l’administració per garantir aquesta inclusió en el cas d’aquells alumnes que ho necessitin. Però també considerem que la inclusió real és aquella que es basa en la diversitat i, per això, compartim les crítiques realitzades per part de la plataforma d’inclusió a les administracions i al seu enfocament del que és la inclusió que, en molts de casos, segrega enlloc d’incloure.
L’escolarització de l’alumnat. Considerem positiu que l’Administració intenti replantejar l’escolarització als diferents municipis per aconseguir que aquesta sigui una eina per millorar el sistema, per evitar crear guettos escolars i per aconseguir que tot l’alumnat tingui les mateixes oportunitats. Però, per altra banda, reclamem que aquests processos es basin en el consens de la comunitat educativa i no en la imposició per part de la Conselleria, per part de tècnics que només es fixen en dades i no coneixen la realitat dels municipis.
