El paper de les famílies, la participació i FAPA.
Hem intentat que la nostra demanada de participació en relació a les decisions de l’administració es dugués a terme en les millors condicions possibles i això ha significat la nostra participació a diferents òrgans institucionals com el CEIB, el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Palma, el Consell Social, el Consell Assessor del Calendari Escolar, etc., això sí, no sempre amb els resultats que esperàvem per la manca de cultura participativa de moltes de les nostres institucions i administracions.
Aquesta participació representativa ha significat hores de reunions, de preparació d’aquestes reunions per tenir tota la informació necessària, de debats i acostament de postures entre les diferents parts representades i que en alguns casos han tingut fruits esperats i interessants com el document del Pacte Educatiu i en altres no han donat el seu fruit per la inacció o, fins i tot les males pràctiques, de la part política, com és el cas dels debats sobre zonificació escolar.
El CEIB és el màxim òrgan de representació de la comunitat educativa a l’àmbit autonòmic, un possible parlament educatiu (en paraules del conseller d’educació). Per això, des de FAPA reivindiquem que quan aquest òrgan realitza informes que posen en qüestió les polítiques dutes a terme per part de la Conselleria d’Educació siguin escoltats i no obviats com ja ha passat algunes vegades durant aquesta mateixa legislatur.
El Consell Escolar de Mallorca, entés com un òrgan necessari per poder vertebrar propostes coherents a nivell territorial insular i amb un paper clau en el procés de zonificació i de vertebració de l’oferta educativa en un àmbit supramunicipal . Des de FAPA reclamem que les seves propostes siguin escoltades i que, per això, sigui tractat amb el respecte que mereix aquest òrgan en temes com poder tenir accés a dades actualitzades de la situació actual del sistema educatiu. També reclamem la constitució dels Consells Escolars municipals en aquells pobles que encara no el tenen o no es troba en funcionament, però per una altra banda també reclamem que siguin realment operatius.
És especialment significativa la situació en la que es troba el Consell Escolar Municipal de Palma. Palma és la principal ciutat de les Balears i, per tant, és el municipi on trobem més població escolar, més infraestructures escolars i una de les problemàtiques més complicades en relació a la planificació escolar.
Com ja és conegut l’administració municipal, l’Ajuntament de Palma, té unes competències limitades en temes educatius però una de les que té assignades el Consell Escolar de Palma és la de poder opinar i informar en relació a la zonificació escolar del nostre municipi. A iniciativa de diversos membres d’aquest òrgan, un d’ells els nostres representants de la Federació, es va instar a dur a terme aquesta competència i, per tant, a participar del procés de disseny de la zonificació escolar a la nostra ciutat. Però, com hem pogut observar durant el darrer any una cosa són les paraules i una altra són els fets i malgrat tots els nostres esforços la participació no s’ha transformat en una realitat efectiva. Ni ha estat possible el debat previ en relació a les propostes de la Conselleria d’Educació, ni ha estat possible la modificació o discussió de la proposta finalment presentada. Ineptitud o intencionalitat de qui és al capdavant? Sols un detall, per no tenir, el Consell Escolar Municipal de Palma ni té espai, ni tan sols s’anomena a la web de l’ajuntament. Visibilitat 0.
Per tot això, no ens cansarem de reivindicar el paper de la participació però sempre entesa com tenir un espai per poder participar però també com el fet que aquesta participació es pugui traduir en canvis reals i no només en pantomimes que justifiquen la paraula participació en la boca dels nostres representants polítics.
Consell Assessor del Calendari Escolar. Ha de respondre a les necessitats reals del sistema i dels seus actors en la seva globalitat i despertar el consens necessari per mantenir-se en el temps L’administració ha de fer possibles els canals per canalitzar les demandes en relació a aquest tema, actuar d’interlocutora en relació a les peticions que es facin i de mediadora si és necessari per poder arribar al consens. I sobre tot resultar beneficiosos als usuaris del sistema, a la comunitat educativa i, especialment, als alumnes com a la base del nostre sistema educatiu. Els canvis que afecten a la comunitat educativa no es poden guiar únicament pel benefici de l’administració sinó que s’han de basar en aconseguir el benefici de l’esmentada comunitat educativa.
El Pacte Social per l’Educació: S’ha aconseguit un document que ha estat fruit del consens de llargues discussions, de cessions per una part i per una altra i que ha estat capaç d’aglutinar visions en principi bastant confrontades sobre els models educatius possibles. Aquest procés, a més, ha estat revisat diferents vegades i sempre s’ha realitzat amb la idea que les opinions allà plasmades parteixen de la realitat concreta, no de despatxos de tècnics i assessors.
Aquest curs, a la fi, ha estat aprovat al CEIB i el 4 de maig és va fer entrega document al Conseller d’Educació perquè comenci la seva tramitació al Parlament. Esperam que aquest procés permeti finalment convertir-se en el full de ruta per al canvi que necessita el sistema educatiu dels nostres fills i filles.
Aquesta feina, ha estat reconeguda pel Govern Balear a la Plataforma Illes per un Pacte amb el Premi Ramon Llull del 2017 en l’àmbit de l’ensenyament, FAPA Mallorca i COAPA Balears formam part d’aquesta Plataforma i hem tingut una implicació important a la recerca del consens amb els companys i companyes d’altres entitats i d’altres illes.
Actualment està en mans dels nostres parlamentaris, esperem que assumeixin la seva responsabilitat i que pugui sorgir, d’aquest document una nova llei que reguli l’educació al nostre Estat i que es farà per perdurar en el temps.
