FAPA Mallorca mostra la seva preocupació per les dades d’abandonament escolar a la nostra comunitat autònoma que, curs darrera curs, ens posen al capdavant de l’Estat https://www.20minutos.es/noticia/409870/0/fracaso/escolar/baleares/.
Els factors són múltiples: les retallades en Educació d’anteriors legislatures, el mercat laboral que dona la possibilitat de tenir accés a feines poc qualificades als nostres joves i la mancança de consciència social del problema. A tots aquests problemes ja li hem dedicat articles anteriors i una conclusió comuna és que la única forma d’abordar-los és de manera integral i com a societat, no només dins de l’àmbit educatiu, sinó també dins de l’àmbit laboral o dins de l’àmbit social més extens. Per això les solucions són també múltiples: la diversificació de l’oferta formativa, la formació permanent al llarg de tota la vida, la inversió adequada en educació obligatòria i el canvi de mentalitat de la nostra societat per aconseguir pensar en el futur que ens espera si no canviem aquesta tendència. Per aquest motiu un dels elements que la nostra Federació considera principals dins d’aquesta legislatura autonòmica era la possibilitat d’aconseguir un pacte educatiu com una primera passa, necessària i imprescindible per trobar aquest acord base de mínims que faci pensar els problemes i les seves solucions a llarg plaç i no només pensant en períodes electorals curts.
Quan ens plantegem aquest problema també ens trobem amb altres problemàtiques associades que els darrers informes publicats posen damunt de la taula. Que quan parlem d’equitat del sistema, del fet que l’educació era considerada el principal motor de l’ascensor social, del fet de que la generació següent superés a la generació anterior tant a nivell d’estudis com en el seu espai de classe social, ens trobem que això no és així i les desigualtats preexistents a nivell social, a nivell de famílies, encara ara perviuen i es perpetuen tot i passar pel sistema educatiu. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180120/espana-paraiso-de-la-desigualdad-social-6564891
Així, eines tan claus com la zonificació escolar, que elimini la possibilitat de que existeixin centres “guetto”, els acords d’escolarització equilibrada, que reparteixen l’alumnat entre els diferents centres educatius d’un municipi seguint criteris d’igualtat i no d’homogeneïtat social, els reforços educatius dins de l’escola prioritzant a aquelles infants amb menys possibilitats d’obtenir aquests recursos pel seu compte o les ajudes que permeten accedir a serveis complementaris dins de l’àmbit educatiu (activitats extraescolars, serveis de menjador, etc.) són imprescindibles per evitar aquesta fractura dins de l’escola que es tradueix en una fractura a les nostres societats. Aquests elements estan en la línia a seguir i, per tant, a potenciar dins del nostre sistema educatiu. Per aquest motiu hem aplaudit tots els esforços que s’han dedicat a aquest tema, els acords d’escolarització de municipis com Inca o Sa Pobla, l’inici dels programes de reforç escolar als centres de primària i secundària o les ajudes directes que molts de municipis atorguen a l’alumnat per tenir els mateixos drets independentment de la situació socioeconòmica de la seva família. Però, també ens costa d’entendre que aquestes mesures no es puguin generalitzar i que, per tant, beneficiïn a tot l’alumnat que ho necessiti. Ens costa d’entendre que al principal municipi de les nostres Illes, la ciutat de Palma, sigui impossible arribar a un acord d’escolarització equilibrada i que els esforços que s’hagi dedicat a aquest tema siguin quasi inexistents. Ens costa d’entendre que uns municipis siguin capaços de donar eines als seus infants com ajudes per aconseguir llibres de text i material escolar i altres municipis, molts més importants en població i en pressupost no siguin capaços o que la pròpia administració autonòmica no s’ho plantegi com una necessitat d’igualtat social.
Per tot això, la nostra Federació continuarà plantejant aquestes necessitats allà on faci falta i aquelles inversions que siguin imprescindibles però també aquells acords entre administracions i entre els diferents actors de la comunitat educativa que facin possible que la desigualtat no sigui un concepte present a les nostres escoles.
