Després del 2n trimestre s’ha fet una segona edició de l’enquesta a les famílies que realitzàrem el 1r trimestre per valorar l’evolució de com viuen la semipresencialitat famílies i alumnes. L’informe, elaborat conjuntament amb el grup de recerca “Educació i Ciutadania” de l’IRIE (UIB), recull les dades més significatives, en fa una anàlisi amb l’objectiu d’entendre el que ha viscut l’alumnat i fa unes propostes de futur. A l’informe en teniu tot el detall, del qual vos en destacam algunes dades.
La mostra que ha participat a l’enquesta presenta un biaix significatiu en el perfil de les famílies, amb un 54,8% amb estudis universitaris o superiors i una taxa d’atur o ERTO només del 15%. La no representació de famílies que se podrien considerar més vulnerables o amb més dificultats s’ha de tenir en molta consideració en la interpretació dels resultats.
Continua present en semipresencialitat un percentatge massa elevat d’alumnat amb necessitats educatives (19,2%), malgrat la seva presencialitat se considera prioritària, amb l’evident conseqüència de que els efectes negatius de la semipresencialitat l’afecta entre 8 i 9 punts més. Per exemple, el seu l’estat d’ànim se veu afectat negativament en un 76,8% front al 68,7% de la resta, o manifesten dificultats per fer les tasques a casa en un 85,8% front al 66,9% dels que no tenen necessitats educatives especials.
No podem obviar que la pandèmia i les seves restriccions afecten de manera general l’estat d’ànim i la salut mental dels i de les adolescents i joves, com posen de manifest múltiples estudis a nivell nacional. Per valorar l’efecte particular de la semipresencialitat s’ha demanat sobre la millora del seu estat d’ànim també a les famílies d’alumnes que han passat a presencialitat diària durant el segon trimestre: el 46,4% manifesta que el seu estat d’ànim ha millorat bastant o molt, front al 10,1% dels que han continuat en semipresencialitat; en canvi, el 64,2% d’aquests manifesten que el seu estat d’ànim no ha millorat o ha empitjorat, front al 25,2% dels que han passat a presencialitat diaria.
Les famílies han estat demandant, ja des del primer trimestre, una major interacció amb el professorat i més classes en línia els dies no presencials. Les mesures aplicades no han estat homogènies entre els diferents centres ni entre diferents grups, i se continua amb l’aula virtual com a principal eina educativa a distància (87,4%), sense canvis significatius respecte al primer trimestre. El 52% de les famílies consideren que l’atenció educativa a distància no ha millorat i el 34,9% que ha millorat un poc.
L’organització de l’alumnat a casa ha anat millorant durant el segon trimestre, malgrat encara un percentatge important d’alumnat no aconsegueix agafar el ritme (22,9%), i s’ha reduït el que presenta dificultats per fer les tasques a casa, del 83,6% al 70,4%. Malgrat aquestes millores i la tipologia de famílies de l’enquesta, amb capacitat per compensar certes dificultats (el 42,3% ha afegit algun tipus de suport extra), els resultats acadèmics s’han vist afectats, amb el 38,6% que ha suspès alguna assignatura per primera vegada.
Es constata de nou la importància de la presencialitat amb la millora significativa del grup que ha recuperat l’assistència diària a classe, amb un 21,9% que han millorat les qualificacions front al 8,8% dels que continuen en semipresencialitat.
En aquest escenari de semipresencialitat, el paper de la família recupera unes funcions que, habitualment, es van reduint amb el pas a l’educació secundària. Així, la comunicació entre el centre, el tutor o tutora i la família esdevé un element important de l’èxit educatiu dels seus fills i filles. Malgrat els resultats de la primera enquesta ja ho indicaven i així ho transmetérem a la Conselleria amb les nostres propostes de millora, la comunicació amb la famílies no ha millorat (67,3%) i els motius habituals segueixen essent els tradicionals de notificar qualificacions (80%).
Com a conclusions, les dades confirmen de manera clara la incapacitat de l’ensenyament remot de suplir, amb uns mínims de qualitat, l’espai de trobada entre el professorat i l’alumnat com a element central del procés d’ensenyament-aprenentatge, ni de pal·liar els seus efectes negatius sobre l’alumnat, tant a nivell emocional com acadèmic. Malgrat els esforços de la comunitat educativa per millorar la semipresencialitat, aquest “ensenyament remot d’emergència” ha posat de manifest les diferències entre centres i entre equips docents respecte al seu nivell de formació, innovació, cohesió i treball amb la comunitat, que han impossibilitat donar una resposta equitativa a tot l’alumnat del sistema educatiu de les Illes Balears.
Les propostes s’orienten cap a potenciar el valor estratègic de les tutories, per oferir un acompanyament individualitzat a l’alumnat; les recomanacions de l’informe CEPAL-UNESCO sobre equitat i inclusió, qualitat i pertinència, resiliència del sistema educatiu, interdisciplinarietat i cooperació entre diferents sectors i actors per arribar a un sistema integrat, centrat en l’alumnat i el personal docent; una aposta per la innovació educativa amb recursos suficients i una investigació rigorosa sobre les dificultats i limitacions que ha hagut d’afrontar el professorat, com així també, sobre els aprenentatges construïts aquest curs.
Finalment, com a famílies només podem rebutjar qualsevol plantejament de retornar a la semipresencialitat (prevista en un escenari de fase 3 o 4) davant l’evidència recollida de la impossibilitat de millorar un sistema que no ha assolit els mínims educatius acceptables, i reclamar a la Conselleria que posi tots els recursos per garantir l’organització, els espais i els docents necessaris per desdoblar els grups a tots els centres de secundària de les Illes Balears.
Informe de resultats de l’enquesta – 2n trimestre 2020/2021
