FAPA Mallorca vol expressar la seva opinió sobre algunes notícies aparegudes en els darrers dies als mitjans de comunicació i que es refereixen a les aules modulars i al problema de saturació d’alguns dels nostres centres escolars. Hem de recordar que, per una banda, la nostra comunitat és una de les poques en les que la població escolar augmenta curs darrera curs i, especialment, amb l’arribada de nouvinguts al nostre sistema educatiu, fet que dificulta la previsió i la gestió de les places escolars, a més de tenir la necessitat l’administració educativa de dotar als centres on arriben aquests nouvinguts de les eines pedagògiques necessàries per a la seva atenció especialment referides a la qüestió de l’aprenentatge lingüístic. Per una altra banda, hem de recordar que l’anterior legislatura, tant el manteniment com la construcció de nous centres educatius va ser totalment apartada de l’agenda política i, per tant, ens trobem amb unes mancances en infraestructures històrica que es va veure agreujada per les polítiques dutes a terme durant aquesta anterior legislatura. Aquest govern ha posat en marxa un pla d’infraestructures que, per primera vegada, ens permet saber com es farà aquesta planificació i amb quina inversió disposem. Aquest pla ha estat elogiat per la nostra Federació per dotar-nos d’aquesta eina de gestió que no disposàvem amb anterioritat però també ha estat criticat pel fet de no haver estat consensuat amb l’oposició política, fet imprescindible per aconseguir que tingui una durada de més d’una legislatura i per a que l’educació deixi de ser un arma de confrontació política per transformar-se en una qüestió de consens.
Davant d’aquesta situació hi ha dues vies que s’han de seguir i que, per desgràcia, no sempre passa. Per una banda és imprescindible la col·laboració entre administracions públiques per trobar les solucions adequades als problemes dels diferents municipis. Així, per exemple, trobem que ajuntaments com el de Manacor o el d’Alcúdia ens mostren com es pot dur a terme aquesta col·laboració en benefici de la comunitat educativa i de tot el municipi, unint esforços per aconseguir un objectiu comú. Sabem que aquesta col·laboració no sempre és fàcil, que les competències entre administracions no sempre estan clares i això és problemàtic, que les qüestions de color polític també poden influir en la presa de decisions, però també sabem que totes aquestes complicacions es poden superar si es té clar que els beneficis són tan importants com aconseguir la millora de la qualitat educativa en el teu municipi. Això no vol dir, en cap cas, que no s’hagi de seguir la segona via de millora, sinó al contrari, són vies que han d’anar unides. Aquesta segona via és la de l’ambició en la planificació i desenvolupament d’infraestructures educatives. Com ja hem dit, tenim molt clar que existeix una situació problemàtica a nivell d’escolarització, que s’estan donant ordres de possibles ampliacions de ràtios a les aules, que tenim més aules modulars o barracons que mai a la nostres illes o que, fins i tot, s’està plantejant la creació de centres únicament amb aules prefabricades (solució que la nostra federació denuncia com a negativa). Si tenim detectats tots aquests problemes és el moment de la valentia política i de posar damunt la taula tot allò necessari per solucionar-los i aquest posar damunt la taula significa tenir uns pressuposts adequats. S’ha de poder augmentar exponencialment l’esforç inversor per poder avançar aquelles infraestructures previstes, per poder dotar als centres dels recursos necessaris en professorat per fer front al possible augment de ràtios, per poder acollir en condicions dignes a l’alumnat nouvingut i, en definitiva, per fer una planificació realista a mig i llarg plaç però que comenci a executar-se ara i no a decisió de les administracions futures.
Per tot això tornem a recordar que la nostra federació reclama igual que ja ho ha fet amb anterioritat uns pressuposts dignes i que per això #MÉSdeMIL és més necessari que mai.
