FAPA Mallorca vol valorar si la Conselleria d’Educació creu realment en la participació efectiva de les famílies. Per fer-ho, ens referirem a la seva participació al Consell Assessor del Calendari Escolar i a la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.
En el primer cas primer de tot volem donar a conèixer l’existència d’aquest organisme, desconegut per a la majoria de membres de la comunitat educativa. Aquest Consell té, com el seu propi nom indica, una funció assessora, no decisòria, en relació a les decisions vinculades al calendari escolar, que inclouen la seva pròpia configuració, els períodes lectius, els períodes no lectius, els períodes extraordinaris i la seva distribució segons nivells educatius. A aquest organisme la nostra Federació té una participació directa com a Federació insular i una participació com la suma de les nostres Federacions illenques mitjançant COAPA Balears. La pròpia administració educativa, els sindicats, les cooperatives d’ensenyaments, les associacions de directors i directores de Primària i de Secundària són alguns dels altres membres.
Idealment aquest organismes es reuniria de forma periòdica per poder elaborar les seves propostes de millora del calendari escolar que podrien incloure mesures com la seva racionalització en base a elements relacions amb temps de descans adequats per millorar en rendiment educatiu, la conciliació de la vida familiar i laboral i, òbviament, les pròpies qüestions administratives dels centres educatius i de l’administració educativa en general. Aquestes mesures, si es poguessin discutir de forma acurada, amb dades provinents d’altres models de calendari, tant al nostre estat com d’altres països, amb estudis acadèmics que avalessin en quina direcció s’han de produir aquests canvis o les millors formes de realitzar-los, farien que la feina d’aquest organisme fos productiva i repercutís en la millora del nostre sistema educatiu. A més, prenent en consideració que qualsevol canvi necessita d’un ampli consens i de participació de tota la comunitat educativa perquè influeix de forma directa en el dia a dia dels nostres fills i filles, en la vida familiar més enllà de l’escola i en els drets laborals dels diferents professionals educatius i tot això s’ha d’intentar respectar i conciliar de la millor manera possible.
Com hem comentat, aquesta seria un fórmula eficient i òptima per poder dur a terme aquesta tasca, participativa i productiva. A la realitat, això no és així. Aquest organisme es reuneix una vegada durant el tot el curs acadèmic i la seva única funció és valorar, sense cap tipus d’oportunitat real de canviar allò proposta en tant que només és un òrgan consultiu i no decisori, allò que se li presenta per part de l’administració. La possibilitat de debat profund i de forma col·laborativa és inexistent i allò que hauria d’avalar les diferents decisions que es prenen per part de l’administració educativa, els informes i documents justificatius, brillen per la seva absència. A dia d’avui encara esperem, per part de la nostra Federació, la documentació que avalava la decisió de canvi de les proves extraordinàries de 2n. Batxillerat i de les proves de PBAU de la convocatòria extraordinària. Aquesta documentació es va demanar el curs passat i la decisió es va prendre sense fer-la pública. Aquestes formes són un dels perills que tenen els òrgans únicament consultius: no es dona importància a la seva tasca i, per tant, es poden obviar elements que són necessaris per a la seva tasca perquè en realitat no són valorats així com tocaria. La única manera de revertir aquest fet és que el Conseller d’Educació tradueixi les paraules en fets i faci que la participació real i efectiva sigui possible en els òrgans on en teoria s’ha de dur a terme.
Això mateix passa amb un dels altres organismes en els que la nostra Federació participa: la mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies. Actualment està incomplint el seu propi reglament de convocatòria perquè, en teoria, s’hauria de reunir una vegada al trimestre i, des de fa molt més de tres messos no ha estat convocada. A més, només recordar que, en teoria, té com a objecte l’estudi, el debat, el seguiment i la proposta sobre els assumptes que afectin a l’àmbit educatiu de les Illes Balears i que afectin a les famílies. El problema és obvi. Si creiem en la participació de les famílies i en poder escoltar la seva veu aquells temes que ens afecten, com per exemple, l’escolarització, el calendari escolar, la zonificació escolar o molts d’altres hauríen de ser parlats i discutits amb temps per part d’aquest organisme. La realitat ens indica que, o bé no es creu realment en la participació real de les famílies o no es vol escolar la seva veu en tant que pot ser incòmoda en determinats temes o allò que es cerca, quan es crea un organisme d’aquest tipus és mostrar que es vol la participació però no fer-la efectiva. Així podríem pensar que lla mesa de diàleg fa nosa a la Conselleria d’Educació? Al Conseller o al Director General de Comunitat Educativa com a màxims responsables en aquest tema?En qualsevol cas, la realitat ens mostra que un organisme pensat per dur a terme aquesta participació no acompleix la seva funció i això afecta directament a la veu de les famílies davant l’administració i per poder dur a terme el nostre paper dins de la comunitat educativa.
