FAPA Mallorca vol valorar la formació d’un govern estatal i el nou escenari polític que s’obri a partir d’aquest moment.
Primer de tot considerem una bona notícia que s’hagi pogut formar govern després d’un llarg temps de governs interins i de diferents eleccions parlamentàries. La necessària estabilitat d’un sistema polític per poder dur a terme les seves polítiques seria un dels elements claus d’aquesta notícia però també la possibilitat de tenir un referent clar al govern de l’Estat per part del govern autonòmic i de les entitats socials per interlocutar de forma vàlida i profitosa.
En segon terme dins de les mesures que s’han signat en el pacte de governabilitat n’hi ha algunes que incideixen de forma directa o indirecta en l’àmbit educatiu. En el cas de les segones podem esmentar com un element favorable la intenció de limitar les cases de jocs i apostes i tot allò relacionat amb la publicitat del joc, tan presencial com on-line. Com és ben sabut la nostra Federació ha manifestat la seva preocupació en relació als perills del joc, amb la seva normalització com un element no perillós dins de les nostres societats i amb la seva falta de regulació en molts d’aspectes com, per exemple, és el cas de la publicitat. En relació a les polítiques d’àmbit educatiu la derogació de la LOMQE seria un element que ja forma part de les nostres reivindicacions de ja fa molts d’anys. Aquesta llei és l’exemple d’una normativa que resulta lesiva per al sistema educatiu i per a tots els membres de la comunitat ecducativa. Només per posar un exemple clar, la pèrdua de poder del Consell Escolar, l’òrgan de representació d’aquesta comunitat educativa, transformat en un simple òrgan consultiu és la prova de com aquesta normativa no es va pensar en cap moment en clau de millora del sistema educatiu amb l’aportació dels seus membres. La nostra aspiració seria aconseguir una llei educativa de consens, igual que ha estat la nostra idea en el cas de la llei autonòmica. Però, tant en un cas com en l’altre, el consens és possible si tothom contribueix a aconseguir-ho. Quan formacions polítiques s’autoexclouen del consens i l’únic que volen és utilitzar l’educació com una eina de confrontació política el pacte és impossible però això no ha de significar que no es faci aquesta llei sinó que s’intenti fer sempre amb el concurs del major número possible de suports però sense que ens resulti un greu problema que aquells que no vulguin sumar esforços per a la millora del sistema educatiu no hi siguin presents.
Finalment, només recordar que la millora de l’educació passa per tenir els recursos suficients. Aquests recursos són molt de tipus però, òbviament, els econòmics són fonamentals. Per això, el fet de tenir un govern a l’administració estatal possibilita tornar a dialogar en relació a la qüestió del finançament autonòmic i a aconseguir que aquest sigui just en relació a allò que aporten i allò que necessiten les nostres illes.
