FAPA Mallorca vol expressar les seves reflexions en referència a les darreres dades publicades pel Ministeri d’Educació en relació a la despesa educativa per comunitats autònomes i a la valoració d’experts que vinculen de manera directa la menor inversió per alumne amb els problemes de fracàs escolar i amb sistemes econòmics més febles al territori. Així, tot i que les dades publicades són del curs pressupostari 2014 i, per tant, poden existir variacions amb la realitat actual, es mostra com pot existir una diferència del doble de la inversió per alumne entre la comunitat que més inverteix i la comunitat que menys inverteix, una diferència molt significativa i que pot crear greuges comparatius més que evidents. És obvi que si volem vincular de manera directa la despesa educativa amb el fracàs escolar o els resultats acadèmics en general estem caient en una simplificació que, a més, ens conduirà a errades interpretatives. La inversió per part de l’Administració és una part important del mapa que constitueix un sistema educatiu, en aquest cas, autonòmic. Es pot fer una inversió molt important i no observar uns resultats directes d’aquesta inversió i també es pot veure que una inversió menys important pareix que duu a resultats acceptables, però això tampoc no és així. S’ha de tenir en consideració que la inversió pública es veu complementada de moltes maneres per la inversió que fem les famílies i, per tant, quan l’Administració no proporciona determinats tipus de recursos (programes de reforç escolar, activitats extraescolars, etc.), les famílies que poden permetre’s aquesta despesa la poden assumir per elles mateixes i, per tant, no computar aquesta despesa dins de la inversió per alumne. A més, és clar, que no només és una qüestió de quants diners s’inverteixen sinó de com s’inverteixen.
La nostra Federació té molt clar que la inversió ha d’anar acompanyada d’un projecte perquè, per desgràcia, al nostre sistema educatiu, tenim diferents exemples d’inversions que no han conduit a cap resultat concret de millora perquè no es feien amb un criteri rigorós. També tenim molt clar que les inversions han de servir per poder impulsar aquests altres factors que influeixen en la millora d’un sistema i que, sense tenir-los en consideració, ens faltaran les bases necessàries per poder construir els projectes: la innovació pedagògica, l’atenció individualitzada, les infraestructures adaptades a l’alumnat, etc. Per tant, la inversió ha de ser rigorosa i planificada.
Però, tot això, no vol dir que la falta d’inversió en educació no ens dugui a conseqüències negatives, sinó tot al contrari. Quan parlem d’inversió suficient estem parlant d’una inversió amb la qual podem solucionar les necessitats que ens trobem al nostre sistema. Tenim diferents eines de diagnòstic, tant internes per part de la Conselleria, com externes per part dels centres, de les famílies i de la pròpia societat, que ens indiquen quines són aquestes necessitats. Si no les cobrim estarem posant traves a qualsevol intent de millora de l’educació a les nostres illes i per aconseguir cobrir-les hem de tenir el pressupost per fer-ho. Com ja hem denunciat altres vegades una part del problema pressupostari prové dels problemes de finançament de la nostra comunitat i, per això, reclamem una millora substancial en aquest aspecte. Però, com ja hem repetit anteriorment una altra part del problema pressupostari és una qüestió de com es reparteix el pressupost que tenim i això és una decisió de tipus polític que ha de prendre el nostre Govern i que necessita de la valentia política que esperem veure reflectida en la propera negociació dels pressuposts autonòmics.
