FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la primera entrevista realitzada a la nova ministra d’educació, la senyora Isabel Celaá i publicada recentment https://politica.elpais.com/politica/2018/06/29/actualidad/1530267338_908393.html
La nostra primera reacció és de sorpresa i decepció. Quan parlem del món de la política i del govern tenim clar que existeixen equilibris de forces parlamentàries, de negociacions entre partits, de gestions de tipus administratiu i burocràtic, de normatives, etc., que sempre dificulten la presa de les decisions i la seva realització pràctica però no es pot tolerar que en les primeres declaracions públiques que fa el nou ministeri en relació a l’educació es digui explícitament que no es farà allò que estava acordat i que va ser publicitat en el seu moment com la primera mesura urgent a prendre com era la derogació urgent de l’actual llei educativa la LOMCE tal com es constata a l’enllaç següent. https://politica.elpais.com/politica/2016/11/15/actualidad/1479220717_287775.html
Aquesta mesura és encara avui en dia la més prioritària que pot prendre qualsevol govern de l’estat perquè els efectes d’aquesta llei són perjudicials per als alumnes, per a les famílies i per als propis professionals de l’educació. En el seu moment la comunitat educativa va manifestar un clam quasi unànim en contra de la seva aprovació i en cada passa que anava fent en el seu camí d’aplicació i molts de governs autonòmics, entre d’ells el de les Illes Balears s’han posicionat explícitament en contra tot i que, després, a la pràctica, poca cosa han pogut o han volgut fer. Sense aquesta derogació explícita no es podran posar les bases per aconseguir una nova llei educativa de consens, de pacte educatiu, que sigui capaç de trobar unes bases pedagògiques sòlides i profitoses per a tota la comunitat educativa i que enlloc d’empitjorar la situació, per una vegada, serveixi com a normativa per aconseguir la millora del sistema educatiu.
La nostra sergona reacció és que continuarem insistint en aquesta derogació i en aquesta necessitat de fer feina per crear una nova llei educativa però que, òbviament, creiem positiu que, com a mínim, alguns aspectes de la normativa es puguin variar. L’eliminació dels itineraris segregadors a partir de 3r. d’ESO, la possibilitat que tot l’alumnat rebi una formació en valors cívics o l’eliminació de la possibilitat de realitzar les revàlides a final d’etapa educativa són bones mesures però, evidentment, insuficients.
Per tot això, recordem una vegada més el compromís al que varen arribar els partits que donen suport a l’actual govern i el propi partit que governa en relació a la derogació d’aquesta llei i, en el cas que no es tingui la valentia política o les possibilitats reals de realitzar-la també volem recordar altres aspectes de la LOMCE que han de ser urgentment revisats: el sistema d’avaluació, el sistema de promoció de l’alumnat, l’atenció a la diversitat, els programes de reforç educatiu, el contingut dels currículums, la importància de matèries com les artístics i humanístiques, el paper de la Formació Professional inicial, el paper de les famílies als Consells Escolars, el poder decisori dels òrgans de direcció del centre en relació als òrgans col·legiats i participatius, l’estructura dels cicles a Educació Primària, les metodologies educatives, la no possibilitat de segregar per sexes, etc.
Totes aquestes demandes i, moltes més que per extensió de l’article no hem volgut plasmar, són urgents i necessàries. Volem una educació de qualitat i que sigui de profit per a qualsevol dels nostres fills i filles i amb l’actual llei educativa això es fa més difícil que mai i per aquest motiu, els nostres responsables polítics han de mantenir la seva paraula i ser valents en les seves decicions.
