FAPA Mallorca vol expressar la seva opinió en relació a la problemàtica que hem anat seguint pels mitjans de comunicació referida a l’atenció a la diversitat i, especialment, a la falta d’ATE’s en alguns centres.
En primer terme volem recordar que, per desgràcia, aquest no és un fet novedós. Cada inici de curs ens trobem famílies que denuncien que els seus infants no estan correctament atesos per falta de personal o per circumstàncies de tipus laboral que afecten a la correcta atenció dels seus fills i filles, essent la més extrema el fet de no disposar ni tan sols del recurs humà necessari. En aquest cas el tema de la figura dels ATE’s (Auxiliars Tècnis Educatius) és recurrent. Hem de recordar que aquestes figures són els professionals que es dediquen a l’atenció i la cura d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i que, per tant, es vinculen a alumnat en que requereix una atenció individualitzada i personalitzada per garantir el seu dret a l’educació de forma igualitària. Per aquest motiu el fet de no disposar d’aquesta figura en el cas de que sigui necessària és un greu perjudici per aquest infant.
En segon terme volem esmentar que els propis centres educatius, els seus equips de suport, els seus equips docents i, en darrer terme, els seus equips directius i els seus consells escolars són els responsables d’efectuar les demandes de personal que consideren necessari i imprescindible a la Conselleria d’Educació i que aquesta respon segons una sèrie de criteris establerts i que no sempre resulten comprensibles per als propis centres i per a les famílies. En teoria i segons allò que defensa la pròpia Conselleria d’Educació, l’autonomia pedagògica de centre és necessària per aconseguir l’èxit educatiu i, per aquest motiu, ens resulta incomprensible que si un centre fa una demanda que considera necessària i que, a més, ha de justificar amb informes i dades, després els serveis de l’administració no donin resposta a aquesta demanda o ho facin de forma incompleta. Si el centre educatiu és aquell que coneix les necessitats dels seus alumnes però després el seu criteri no és vàlid quan justifica una demanda concreta tenim una clara contradicció en els termes.
Finalment volem recordar que no tot es soluciona únicament comptant amb el recurs material. Volem reconèixer una tasca ja realitzada per la DG de Comunitat Educativa intentant clarificar els tipus de contracte laboral del personal ATE, intentant uniformitzar la seva formació i titulació requerida però també volem recordar que els drets laborals dels treballadors com, per exemple, les reduccions de jornada o les adaptacions de la feina a les seves capacitats laborals, que han de ser respectats com no podria ser d’una altra manera, si afecten a la qualitat de l’atenció a aquests alumnes, han de ser suplits amb més personal o altres mitjans que assegurin que l’infant no pateixi aquestes reivindicacions laborals. Si no és així ens podrem trobar amb una atenció deficient i, per tant, amb una problema greu perquè si aquell que pateix és l’infant aquesta és una línia vermella que no podem acceptar.
Per tot això demanem a l’administració que acompleixi amb les seves obligacions i que l’atenció a la diversitat sigui una prioritat perquè si no, estarem vivint una injustícia al nostre sistema educatiu.
