FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la importància de la Formació Professional al nostre sistema educatiu.
Com és ben sabut històricament la Formació Professional havia estat considerada com una part secundària i inferior a altres estudis del nostre sistema escolar. La Formació Professional era una via que només servia per aconseguir un camí ràpid per arribar al món laboral i al qual es trobaven destinats els alumnes amb majors dificultats acadèmiques i de comportament dels centres. Per aquest motiu, al llarg dels anys la seva fama va anar empitjorant i en el repartiment de recursos econòmics, tècnics, materials i humans es trobava a la cua. El camí considerat ordinari i el que havien de cursar la majoria d’alumnes no era aquest sinó el que passava per ensenyaments post-obligatoris de Batxillerat i Universitat posteriorment. Poc a poc, tant per part de l’Administració, com per part dels professionals de la Formació Professional com per part de les famílies i dels alumnes s’ha començat a fer feina per canviar aquesta idea errònia. La Formació Professional comença a ser un camí acceptat i acceptable per part de les famílies i dels alumnes on es produeix una innovació metodològica i pedagògica molt notable i no sempre reconeguda i on la personalització de l’ensenyament és més clara que en altre tipus d’estudis. Així, la seva fama històrica comença a canviar.
Durant aquesta passada legislatura també ens hem trobat amb la presentació d’un pla de Formació Professional que inclou, entre d’altres mesures, l’ampliació del número de places ofertades, tant per Formació Professional Bàsica, com per Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Noves titulacions com viticultura o tècnic de so també s’han implantat en aquesta nova oferta. Aquest és un camí que nosaltres hem considerat correcte però que, com també ens passa amb altres elements de l’oferta educativa, té un problema bàsic: la falta de places ofertades. En prestigiar la Formació Professional cada vegada més joves tenen interés en poder cursar-la, la veuen com un element de formació personal i professional més clar i com una via més d’accés als estudis universitaris, fins i tot amb una major preparació que altres vies considerades més directes i ordinàries. Però, com és evident davant de les notícies al respecte, l’increment del número de places no és suficient per poder atendre l’increment de la demanda. Algunes persones podrien pensar que això no és un problema, que aquests joves que es queden sense plaça a la formació professional tenen altres possibilitats d’estudi tant al Batxillerat, com en la formació reglada com en l’educació obligatòria, però per a nosaltres això és un engany i, molt probablement un fet que condueixi a una part d’aquest alumnat a un possible fracàs escolar. Si considerem que la Formació Professional és positiva en si mateixa i és un camí amb les seves particularitats pròpies que afavoreixen a molts dels alumnes del nostre sistema educatiu no podem considerar com un element normalitzat que molts d’ells no tinguin plaça per poder cursar aquests estudis. A més, justificacions basades en la inserció laboral de l’alumnat les considerem, com a mínim, de poca càrrega real en veure les dades reals de demanda del nostre mercat laboral en relació a les titulacions requerides. Aquests estudis han de ser realment programes educatius globals que contemplin: programes d’acompanyament a la inserció, contractes en pràctiques, contractes d’aprenentatge, programes d’acompanyament docent i de mentorització, convenis de col·laboració empresarial, etc.
La nostra Federació, per tant, reclama a la Conselleria d’Educació i a tots aquells actors implicats en la Formació Professional que si realment ens creiem el discurs en relació al seu prestigi i a la seva importància siguem conseqüents amb el tema i posin tots els recursos econòmics, humans i normatius per aconseguir que la diferència entre la demanda i l’oferta d’estudis sigui el menor possible, perquè si un alumne vol continuar els seus estudis allò que ha de fer l’administració és afavorir-ho al màxim i no posar pals a les rodes.
