FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a una de les demandes que es va realitzar a la reunió entre la Conselleria d’Educació, la presidenta del Govern i les APIMA’s de Mallorca consistent en la necessitat de tenir un vincle específic i permanent de coordinació entre les associacions de mares i pares i els centres educatius. Una de les idees que més clara té la nostra Federació és la de comunitat educativa. Durant molts d’anys els diferents estaments que formen part del sistema educatiu han actuat de forma autònoma, ignorant-se entre si i en molts de casos entrant en conflicte.
Per part del professorat o dels equips directius la intervenció activa de les mares i dels pares era vista com un element distorsionador de les dinàmiques del centre, com una “invasió de les seves competències”, com una font de malestar enlloc de veure’s com un element sumatiu, com una forma de sumar experiències i vivències i de fer real un dret que les pròpies lleis educatives atorguen a les famílies, el de participar a l’educació dels seus fills i filles.
Però, per sort, en els darrers temps ha anat arrelant la idea que l’escola no és patrimoni d’un estament o un altre sinó del que anomenaríem comunitat educativa, on la feina conjunta entre mares i pares, alumnat, professorat, equip directiu i responsables administratius és necessària i imprescindible per aconseguir que l’educació funcioni. Aquesta idea és també repetida durant aquesta legislatura per part dels responsables polítics del Govern Balear i dins de les seves declaracions públiques han manifestat la necessitat de potenciar-la i d’aconseguir que sigui real. Però, a dia d’avui, les declaracions no s’han acabat d’aconseguir plasmar a la realitat i, com ja venia passant amb anterioritat, la comunitat educativa és real en tant que existeix la voluntat de fer-la real a un centre educatiu però, a la vegada, en aquells centres on no existeix aquesta voluntat ens trobem encara amb mil i un impediments que fan que no sigui possible la seva realització efectiva.
Per poder evitar aquestes diferències entre escoles, per evitar aquests conflictes i per fer real la participació de les associacions de pares i de mares la nostra Federació ha posat damunt de la taula la necessitat de crear un pont entre el professorat i l’equip directiu i les famílies, una persona que s’encarregui de coordinar i dinamitzar aquesta relació i que tingui una visió positiva d’aquesta participació.
La necessitat d’aquesta persona coordinadora és més que evident i, per aquest motiu, hem proposat que figuri a les instruccions que regulen l’organització i el funcionament dels centres. A dia d’avui aquest document regula l’existència de coordinacions ambientals, de coordinacions lingüístiques, de coordinacions de convivència entre moltes d’altres i la seva tasca és valorada positivament per part de la nostra Federació. És necessari que algú es pugui encarregar de fer feina en aquests temes i de coordinar a la resta de membres de la comunitat educativa per aconseguir un centre més ecològic o amb un millor clima de convivència entre d’altres objectius. A les properes instruccions es regula, fins i tot, una nova figura igual de necessària, la coordinació de coeducació que ajudarà a aconseguir que la nostra educació sigui cada vegada més coeducativa i menys sexista.
Per tant, per què no podem tenir una persona coordinadora de comunitat educativa? Per què hem de dependre de la bona voluntat de l’equip directiu d’un centre per poder participar activament a l’educació dels nostres fills i filles? Per què no es pot regular la necessitat de l’existència de la comunitat educativa de forma efectiva i no només teòrica? Aquesta és la nostra proposta. Esperem que els responsables de la Conselleria d’Educació la facin seva.
