FAPA Mallorca volem posar damunt de la taula un dels problemes presents, entre molts d’altres, a l’actual curs escolar: com afecta la semipresencialitat a la prova d’accés a la universitat. Com ja hem publicat en diverses ocasions, la semipresencialitat ha estat una preocupació constant en relació als canvis que s’han produït al nostre sistema educatiu en les actuals circumstàncies. El fet d’haver de crear un sistema no practicat amb anterioritat i que, en teoria, hauria d’assegurar uns mínims de qualitat educativa en tots els casos ha estat un repte majúscul que, per sort, ha comptat amb un alumnat majoritàriament centrat en la necessitat del seu procés educatiu, unes famílies que els acompanyem així com podem en tot allò que podem aportar, uns docents que fan la feina el millor que poden, amb hores de dedicació i esforç i uns equips directius que han intentat organitzar el sistema, en la mesura del possible, per millorar la semipresencialitat i per recuperar presencialitat en alguns grups.

Això no vol dir que aquest sistema ens agradi, doni els fruits que tothom esperaria ni que realment pugui substituir la presencialitat educativa. Tot això ha estat tema de debat fins ara i ho serà fins a final de curs sempre amb esperit constructiu i amb propostes de millora per part de la nostra Federació que tenen una única finalitat: la millora de la qualitat educativa que repercuteixi de forma directa en l’alumne. 

Les dades de la pròpia Conselleria ens mostren que més d’un 40 % dels grups de 2n de Batxillerat estan fent semipresencialitat. No és el curs amb un percentatge més alt, que és 4t d’ESO amb un 90%, però té un element afegit en la majoria dels casos, la prova d’accés a la Universitat (PBAU). A més, ens trobam amb diferents maneres d’aplicar-la: en alguns casos classes en streaming (seguir la classe des de casa) o aules-mirall (els alumnes estan a una aula del centre separada seguint la classe presencial per una pantalla) i en altres l’alumne es troba a casa seva i pot o no tenir contacte amb el professorat del centre, segons la seva disponibilitat. Com és evident, el ritme d’explicació, la possibilitat de desenvolupament i consolidació del currículum de les matèries, la possibilitat de repassar matèria, de respondre dubtes, d’ampliar allò que es fa, etc., és molt diferent en el cas de la presencialitat diària i de la semipresencialitat i, fins i tot, dins d’aquesta, serà diferent segons el mètode utilitzat. 

La PBAU és un prova obligatòria per a tot l’alumnat que vulgui cursar estudis universitaris i que no només determina l’accés o no d’un alumne (amb el pes específic que li correspon en relació a la nota de Batxillerat) sinó també l’anomenada nota d’admissió mínima per accedir a un grau determinat. Per tant, és un element quantitatiu de pes específic molt important. 

Donades les diferències que hem esmentat, ens demanam quines mesures prendran la Conselleria d’Educació i la Universitat de les Illes Balears per garantir la igualtat d’oportunitats a la PBAU d’aquest curs?  El mes de novembre férem aquesta pregunta al rectorat i ens contestaren que previsiblement serien mesures similars al curs passat, i la publicació de l’Ordre Ministerial PCM/2/2021, de l’11 de gener així ho confirma. Després del confinament domiciliari durant el tercer trimestre escolar, es va adaptar aquesta prova donant més opcions per triar les preguntes de cada examen, per donar una major igualtat d’oportunitats a totes les persones matriculades. Hem de pensar que la mateixa mesura que va servir el curs anterior per ventura ja no és vàlida aquest curs acadèmic on aquestes diferències s’han produït al llarg de tot el curs i no només en un trimestre i existiran grans diferències entre centres pel que fa als continguts assolits.

Aquesta qüestió és un tema que és necessari respondre el més ràpid possible. Els nostres fills i filles que cursen 2n de Batxillerat mereixen tenir les mateixes oportunitats independentment de que el seu centre hagi pogut organitzar un sistema presencial o no. El fet que existeixin mesures compensatòries pot determinar, com a mínim, el seu futur acadèmic més proper. Esperem que les mesures pertinents es prenguin i que es faci pensant en l’alumnat com no podria ser d’una altra manera.