FAPA Mallorca vol reflexionar en públic sobre una de les qüestions que es troben en discussió en els darrers temps: el calendari escolar. El curs passat la Conselleria d’Educació ja va voler iniciar el debat sobre aquest tema al Consell Assessor del calendari escolar, òrgan consultiu encarregat de reflexionar i de fer propostes sobre aquest tema però aquest òrgan, en el que la nostra federació es troba representada, va optar per no prendre cap decisió precipitada, sense bases clares i arguments sòlids, que igualment no deixaven clar els beneficis per als alumnes, les famílies i els professionals de l’educació. Tot i això, és clar que és un debat que s’ha de dur a terme i que té diferents plantejaments.
Un primer plantejament seria veure si realment el model de calendari que tenim es correspon amb les necessitats reals de la nostra societat i si té com a base respondre a una necessitat de tipus pedagògic. En el nostre cas veiem que no és així. Si ens basam en qüestions de tipus pedagògic tenir llargs períodes de dies seguits de classe sense descans i llargs períodes de descans pareix que seria un contrasentit per poder optimitzar el rendiment i maximitzar les possibilitats d’aprenentatge. Però plantejar-se un canvi de model on es prioritzessin aquestes qüestions no és tan fàcil com prendre una decisió administrativa. Les famílies han de poder dir la seva i, en aquest cas, en una societat amb un mercat laboral amb jornades intensives en determinats períodes de l’any i on la norma general és tenir vacances reduïdes i sense flexibilitat per poder triar-les, podríem esperar que el canvi fes encara més difícil la conciliació de la vida familiar i laboral si no existissin mesures d’acompanyament per part de la pròpia administració. La conciliació ja és una tasca extremadament complicada en el dia a dia i en períodes de vacances com l’estiu, on les famílies que tenen els recursos necessaris, això sí, poden accedir a ofertes de temps d’oci i lleure que no estan disponibles en altres períodes de l’any i aquelles que no els tenen es troben amb grans dificultats arribant als casos ja denunciats per la nostra federació dels anomenats nins de la clau, fills i filles i que es troben tots sols la major part del dia i s’han de responsabilitzar de si mateixos i d’altres persones pel fet que els seus pares es troben fent feina. Per tant, qualsevol decisió de modificació del calendari ha de venir unida a recursos que facilitin la conciliació. Òbviament en relació a canvis d’aquest tipus també s’han de prendre en consideració altres factors propis del nostre territori com és el clima. Com ja hem esmentat a altres articles la falta de climatització adequada a gran part dels nostres centres és més que evident i la calor a les aules pot ser un element que si no es té en compte faci inviable algunes de les idees que es realitzen a altres comunitats i països.
Un segon plantejament, més modest en el seu conjunt, seria el de modificar només un punt del calendari escolar, les proves extraordinàries del mes de setembre que es realitzen a ESO, Batxillerat i Formació Professional. Per tant, un canvi limitat i que té com a base argumentativa la millora de les qüestions organitzatives i administratives dels centres. És clar que aquest argument pareix vàlid: quant més temps es té per organitzar un nou curs s’hauria de fer millor i nosaltres no el discutirem. Però, el que realment hauria de ser important és l’argument pedagògic perquè els resultats de les proves haurien de ser els millors possibles però la realitat ens demostra que això no és així però el fet de canviar per canviar, sense tenir clar que es millori tampoc no és acceptable. Les proves extraordinàries són una nova oportunitat per aquells alumnes que no han pogut superar el curs en l’avaluació ordinària del mes de juny. Es pot entendre que el temps que passa entre les proves ordinàries i extraordinàries és un temps que es pot dedicar a estudiar, a reflexionar, a plantejar que s’ha fet malament per poder fer-ho bé i així tenir una més oportunitats en aquesta avaluació extraordinària. Si les proves extraordinàries canvien de data i es plantegen a finals del mes de juny o finals del mes de juliol això implicaria que segurament l’avaluació ordinària s’hauria de realitzar més prest del que es fa ara i després els centres haurien d’organitzar-se per atendre a l’alumnat que hagi superat aquesta avaluació i, a la vegada, atendre a aquells alumnes que no ho hagin fet i que, en un temps limitat, uns quinze dies màxim, haurien de ser capaços de poder enfrontar-se amb garanties a aquestes noves proves extraordinàries. Aquest plantejament pareix molt optimista però també és veritat que els resultats de l’avaluació extraordinària en tant que rendiment acadèmic no són tan bons com ens agradaria i que òbviament s’han de millorar. També és correcte plantejar que moltes vegades es crea un greuge comparatiu entre famílies que tenen els recursos econòmics o personals per poder ajudar als seus fills i filles a preparar-se amb garanties aquestes proves extraordinàries i aquells famílies que no els tenen, però això té una fàcil solució. Molts d’Ajuntaments, al llarg del curs, implementen classes de reforç, programes de millora de l’aprenentatge escolar als propis centres públics.
Per què no es poden implementat mesures d’aquest tipus per part de l’administració local i la pròpia Conselleria durant els mesos d’estiu? Si un objectiu bàsic és la millora dels resultats acadèmic, per què no fem allò necessari per aconseguir-ho? Òbviament sabem que aquesta mesura té un cost però també sabem que si funciona seran diners ben invertits. També coneixem les necessitats del sistema educatiu i el pressupost del que disposa la Conselleria d’Educació, però també reclamem que amb #MÉSdeMIL aquesta i moltes altres propostes de millora seran possibles.
