FAPA Mallorca ha denunciat diferents vegades les mancances en infraestructures a la nostra comunitat autònoma. Mancança de centres, d’aules als centres, de conservació de les infraestructures, de previsió a llarg plaç, de climatització adequada, de noves tecnologies, etc. A les Illes Balears hem patit un dèficit històric en relació a les infraestructures, amb menys de les que realment hem necessitat i, per aquest motiu, el problema no és nou ni ens sorprèn. Convé que recordem que som dels pocs territoris on la població escolar augmenta curs acadèmic darrera curs acadèmic i, per tant, s’ha de poder donar servei a una població escolar cada vegada major amb unes infraestructures que no eren suficients per a la població escolar que es tenia prevista de manera ordinària. A més, també hem de pensar que quan a una legislatura política com ha estat l’anterior no s’inverteix en noves infraestructures ni es fa un manteniment adequat de les ja existents aquest fet afecta de manera molt greu, perquè fa que els problemes s’agreugin i la vida útil de qualsevol instal·lació educativa es vegi afectada.
Per això, des del primer moment en el que aquest govern va poder prendre decisions FAPA Mallorca li va traslladar la seva preocupació sobre aquest tema i li va demanar que les inversions en infraestructures fossin prioritàries dins del pressupost educatiu. Aquestes inversions s’han anant produint però no amb la intensitat, ni amb la celeritat ni amb el volum que nosaltres voldríem. Per una banda, com és obvi, el tema del pressupost és clau per entendre com es pot millorar l’aposta en aquest aspecte i com que creiem que és de justícia, recordam una vegada més la nostra demanda de 1000 milions per al pressupost educatiu. Per altra banda, la capacitat tècnica per poder dur a terme els diferents projectes de millora també s’ha de tenir en consideració però creiem que aquest obstacle és fàcilment solucionable amb augments puntuals o a llarg del plaç del personal de l’IBISEC, l’ens administratiu que s’encarrega de les infraestructures educatives.
Per què ara tornem a recordar aquest tema? Primer pel moment en el que ens trobem: l’inici d’un nou curs escolar i d’un nou curs polític, moment de negociació dels pressuposts d’aquesta comunitat i moment en el que aquest govern i els partits polítics han de demostrar el seu compromís amb l’educació i, per tant, amb el futur de les nostres illes. I en segon terme, perquè les infraestructures afecten als nostres fills i filles. Ja fa molts d’anys que els sociòlegs han estudiat la relació entre l’espai i les persones i com la interacció entre els dos factors és important per determinar les nostres dinàmiques individuals. Si les nostres aules tenen l’espai suficient, en bones condicions, agradable, que ens transmeti bones sensacions, els nostres fills i filles poden interactuar de manera positiva amb aquest ambient i l’espai es transforma en un factor en positiu i no en negatiu. Si, al contrari i per posar un exemple realment sagnant, l’espai és poc acollidor, fred, amb mala il·luminació, amb sistemes de refrigeració poc eficients i poc sostenibles, serà molt difícil que l’espai actuï en positiu i el nostre rebuig a trobar-nos en aquest espai serà més que evident. Quan parlem d’aquest espai ens referim a la realitat de molts dels nostres fills i filles que fan classe a les anomenades aules modulars, abans conegudes com a prefabricades i popularment com a barracons. Aquest tipus d’aules estan pensades per ser solucions provisionals a una situació puntual de congestió o de necessitat d’un centre, per exemple, en previsió d’una ampliació. El problema és quan aquestes aules es transformen en part de l’espai quotidià del centre i perden el seu caràcter de provisionalitat. A les Illes Balears tenim més de 100 d’aquestes aules modulars encara actualment.
Sabem que no es poden eliminar d’un dia per un altre i que qualsevol construcció de centres nous o d’ampliació dels ja existents durà el seu temps, però també sabem que ara és el moment de fer l’aposta decidida per la seva eliminació amb una inversió pressupostària suficient. Si no es fa ara es perdrà una oportunitat històrica i els afectats són els nostres fills i filles, però també la societat en el seu conjunt.
ag. 30 2017