FAPA Mallorca vol valorar la importància de la salut digital als centres educatius arrel de la seva participació a les jornades de formació organitzades per UCTAIB en relació a aquest tema.
Les famílies tenim una responsabilitat de la que no podem defugir i que moltes vegades ens pot superar per no tenir els coneixements i els instruments necessaris en relació a l’ús que es fa de les noves tecnologies per part dels nostres fills i filles. Òbviament, aquest ús és ve mediatitzat per pressions socials i per elements que fugen del nostre entorn més proper i que, fins i tot, no existeixen en el món real sinó únicament en el món virtual, però això no vol dir que no afectin de forma directa a la identitat, al caràcter i al desenvolupament dels nostres infants.
Moltes famílies es troben, avui en dia, amb la sorpresa de l’aparició de tota aquesta problemàtica i amb una falta de recursos per poder entendre i, per tant, gestionar de la millor manera possible, aquests canvis. Aquest fet també afecta a la pròpia escola. Els professionals que hi fan feina tenen les mateixes problemàtiques que moltes famílies i això genera per part dels diferents centres educatius diferents respostes a aquest nou repte associat a les noves tecnologies. Aquestes respostes són totalment variades i, fins i tot, contradictòries entre si i poden oscil·lar des de la recomanació de la prohibició total de l’ús dels dispositius associats a les noves tecnologies fins a la seva implementació a l’aula com una eina d’aprenentatge en tots els àmbits de la vida escolar dels nostres fills i filles.
Avui podem parlar, per tant, d’un cert desconcert tant el món educatiu com en les societat en general de com hem d’afrontar aquesta gestió i, per això, la formació és ben necessària per poder arribar a tenir un criteri propi i basat en evidències. El problema sorgeix en quin tipus de formació és la necessària i quin tipus de formació és la que ens trobem. En el cas dels professionals dels centres educatius la major part de la formació va dirigida a l’ús d’unes tecnologies concretes, tant en el seu format (tablets, mòbils, ordinadors, etc.) com en el seu desenvolupament en forma d’aplicacions o programes (Google, app’s, etc.) però no en la pròpia reflexió en relació al per què d’aquest ús i a com afecta al món educatiu i a la seva pròpia manera de fer feina. Així, podrem trobar persones molt formades en l’aplicació concreta però sense una perspectiva global en relació a la tecnologia que està utilitzant.
En el cas de les famílies el panorama és més desolador encara. La major part de la formació existent es centra en els riscs que existeixen no en les potencialitats i, moltes vegades, es centra en un problema concret derivat d’una tecnologia o d’un element d’aquesta tecnologia (el cas del videojoc Fortnite seria un bon exemple) que, segurament, desapareixerà en molt poc temps per ser substituit per una altra tecnologia i per un altre element que es consideri problemàtic. L’administració educativa, en el cas que contempli la formació de les famílies, no sol anar més enllà d’aquest enfocament i, per tant, no contribueix, a dia d’avui, a l’empoderament real de les famílies en relació a les noves tecnologies. Aquesta és una tasca que li reclamarem i que és més necessària que mai amb anterioritat.
Per aquest motiu el concepte de salut digital, aplicat igual que el concepte de salut física o psicològica, es referirà a les actituds, als comportaments i a les pràctiques que tindrem en relació a les noves tecnologies i a com poden resultar beneficioses o perjudicials segons les nostres decisions. La salut digital inclourà àmbits tant diversos com el de la creació de la meva identitat, la meva privacitat o les conseqüències físiques o psicològiques d’aquest ús. Per això, amb aquest enfocament més global la relació entre la família i l’escola hauria de ser encara més estreta en relació a aquest tema. Les pràctiques que es realitzen fora de l’àmbit escolar poden influir en l’àmbit escolar de forma decisiva i els discursos i pràctiques que es realitzen dins de l’àmbit escolar poden marcar les pautes per al comportament fora d’aquest espai. Així, la formació en salut digital és necessària enfocar-la com una formació conjunta i no pensades com ara com espais i àmbits diferenciats.
Per tot això, és necessari que totes les famílies fem una passa endavant i igual que en molts d’altres àmbits ja fem, marcar normes, pautes d’actuació, horaris, formes correctes i incorrectes, espais adequats i inadequats per a l’ús de les noves tecnologies i que l’escola pugui actuar com un element difusor i potenciador de les bones pràctiques en relació a aquest ús perquè si no ho fem així, els nostres fills i filles es troben desamparats en aquest nou món digital on els riscs no són tan evidents com en altres àmbits.
