LES CONSEQÜÈNCIES DE LA PANDÈMIA
Fa uns dies hem pogut conèixer pels informatius de IB3 (1 i 2), el colpidor testimoni de la mare d’un alumne que es va intentar suïcidar fa uns mesos. Aquest alumne, amb una depressió diagnosticada, va veure com el seu món s’enfonsava a partir del confinament del primer any de la pandèmia i la semipresencialitat del segon curs. La història que ens conta no és desconeguda per a la majoria de noltros, però posa cara i ulls a un problema que sabem que existeix, que està en augment i al que, fins ara, s’han aplicat solucions que no són suficients.
El curs 2020-2021, després del confinament del darrer trimestre del curs anterior, la majoria dels i les adolescents varen viure una escolarització en semipresencialitat, amb assistència a classe a dies alterns. A FAPA Mallorca això ens preocupava molt pel que demanàrem a les famílies com afectava la semipresencialitat als seus fills i filles en diversos aspectes. Podeu consultar els informes a la nostra web, realitzats amb el grup de recerca Educació i Ciutadania (UIB). Els resultats ens mostren que el 70% de les famílies veien com als seus fills i filles els afectava negativament al seu estat emocional, amb sentiments que anaven des de falta de concentració i desmotivació, a tristor, apatia o ansietat. Aquesta informació es va posar en coneixement de la Conselleria d’Educació i se’ls va demanar que les tutories i els equips d’orientació estessin molt pendents d’aquestes situacions i treballessin la salut mental, en una situació que afectava especialment a alumnat amb dificultats o malalties prèvies.
Malgrat tot, les estadístiques ens han mostrat un increment important de casos d’autolesions (els ingressos s’han quadruplicat les darreres dècades), de problemes de relacions socials i, malauradament, d’intents de suïcidi. Davant aquest situació, demanam:
- Que es considerin els centres educatius espais d’atenció prioritaris, on es poden detectar comportaments i indicadors de problemes de salut mental i emocional.
- Que es formi als docents i a les famílies per conèixer i detectar aquests senyals d’alarma, d’una altra manera molts de joves amb problemes passen desapercebuts.
- Que els departaments d’orientació tenguin la formació i els recursos adients per atendre aquestes situacions, actualment estan desbordats i no sempre saben com atendre aquest alumnat.
- Que es doti el sistema sanitari amb els recursos necessaris per atendre aquests joves durant tota la seva recuperació, no tan sols en actuacions d’emergència. Ara mateix, o tens una visita cada mes o mes i mig o, les famílies que s’ho poden permetre, han d’acudir a teràpies privades.
Enviam un crit d’ajuda a les Administracions perquè els nostres fills i filles deixin de sofrir el més aviat possible, i que no haguem de lamentar fets irremediables.
I enviam un altre crit a les famílies i a la societat per eliminar l’estigma de les malalties mentals i per acceptar els que són diferents.
