FAPA Mallorca vol expressar la seva opinió en relació a la informació que ens mostra la retallada en l’assignació econòmica als centres educatius per part de la Conselleria, l’anomenada partida de funcionament de centres.
La nostra Federació ja va posar de relleu, en el tràmit parlamentari de l’avantprojecte de pressuposts, que la partida econòmica destinada als centres educatius patia una retallada de en relació als pressuposts de l’any 2019. Per evitar aquesta retallada la nostra Federació va enviar als diferents grups parlamentaris una proposta de manteniment d’aquesta partida pressupostària. Com ha resultat evident, no es va prendre en consideració.
Quan parlem de l’assignació de funcionament de centres educatius estem parlant d’uns diners que cada centre gestiona per dur a terme la seva tasca de la manera més eficaç i correcte i, òbviament, per poder fer front a qualsevol despesa imprevista o inversió que es pugui dur a terme. Per ventura en un món més ideal si un centre necessités uns diners per solucionar un problema no previst la Conselleria d’Educació podria enviar-li de forma immediata. Però, a la nostra realitat, això no és així i, per aquest motiu, molts de centres intenten disposar d’un romanent econòmic que els permeti afrontar aquests imprevists. Per tant, en aquest sentit, el fet de disposar de romanent econòmic no és un signe d’ineficàcia de gestió sinó de just al contrari, de previsió i d’eficiència.
També, com és obvi, hem de prendre en consideració que un pressupost es refereix a un any natural però qualsevol centre educatiu ha de pensar més enllà d’aquest curt plaç i, per exemple, si vol dur a terme inversions de millora (equipaments didàctics, informàtics, etc.) d’una alta depesa econòmica, el que es fa habitualment és estalviar d’un any per un altre poder fer front a aquesta despesa. Això és romanent? Nosaltres no ho qualificaríem així, sinó com a previsió d’inversió.
Un altre element a reflexionar és el fet que dins dels diners que gestiona un centre educatiu no tots estan realment a la seva disposició per a qualsevol circumstància. Per una banda, existeixen partides pressupostàries finalistes, que s’ingressen en el compte corrent però que sortiran d’ell en un altre moment per ser destinades a una única possible finalitat. Per posar un exemple, els programes Erasmus, finançats amb fons europeus, serien un exemple clar, d’un ingrés previst, que romandrà dins dels comptes del centre durant un temps però que en cap cas es poden computar com un element de tressoreria a disposició real del centre.
Per altra banda, les aportacions de les famílies per diferents conceptes serien un element que s’hauria de distingir clarament de les aportacions de la Conselleria. Molts de centres han expressat la seva queixa al respecte: s’ha considerat com una part del romanent aportacions finalistes de les famílies (els ingressos per realitzar un viatge d’estudis per posar un exemple comú) o les quotes que per diferents conceptes les famílies ingressen als centres educatius (material escolar en el cas que el centre no utilitzi llibres de text entre d’altres). Aquest tema és important. Els diners que aporten les famílies no es poden confondre, de forma intencionada o no, amb les aportacions de la Conselleria i, per tant, esperem que no s’hagi pres en consideració per part de l’Administració per computar el romanent de cada centre. En el cas de que hagi estat així, demanem de forma urgent que els centres educatius puguin dur una doble comptabilitat al respecte i que allò que ingressen les famílies sempre es pugui distingir dels diners que aporta l’administració
Finalment, també volem posar damunt de la taula la possibilitat que l’Administració no redueixi la seva aportació als centres sinó que el que es faci és reduir l’aportació de les famílies. Si realment els centres educatius tenen diners més que suficients per funcionar isi considerem que l’educació ha de ser gratuïta aquesta és una gran oportunitat per caminar en aquest camí. Tornem els diners als centres educatius que tenien prevists ingressar per part de la Conselleria però amb un compromís clar: estudiar al Consell Escolar de cada centre com aconseguir reduir l’aportació econòmica de les famílies.
