FAPA Mallorca vol mostrar la seva moderada satisfacció en relació a la notícia anunciada per la Conselleria d’Educació en relació a l’avaluació dels projectes, de les iniciatives i dels recursos per part dels centres educatius i de la pròpia Conselleria http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/08/01/educacion-examinara-centros-ver-recursos/1237081.html.
Des de la nostra Federació sempre hem considerat que l’avaluació és imprescindible a qualsevol procés, perquè si no sabem quin és el vertader resultat de les nostres iniciatives i dels nostres canvis realment no sabem si ens trobem en una millor situació que la que teníem abans d’iniciar aquests canvis. Per aquest motiu trobem encertat que la Conselleria d’Educació finalment hagi decidit de manera aparentment seriosa que l’avaluació formi part també del seu probjecte. Això sí, també hem d’advertir que aquesta avaluació ha de ser real i, per això, hem d’evitar diferents perills que té qualsevol procés avaluatiu. Per una banda, hem d’evitar la mentalitat que lliga avaluació amb increment de la documentació i que la redueix a un fer més «papers» com a signe de millora. És clar que la documentació pot ser un signe de transparència i que, per exemple, quan es realitzen enquestes de satisfacció es poden tenir resultats mesurables però moltes vegades es cau a la trampa que consisteix en creure que simplement pel fet de fer aquests papers ja s’està avaluant, confonent un instrument amb l’objectiu. Per tant, l’avaluació no només ha de consistir en un increment de la tasca administrativa. Hem de recordar que hi ha poques coses més frustants que avaluar i no veure els resultats d’aquesta avaluació i, per desgràcia, a les famílies no seria la primera vegada que ens passa. Així, per exemple, si es detecta un problema tant amb les persones que fan feina en el món de l’educació com amb les metodologies o amb els recursos és trist veure que el problema continua en el temps sense solució ni canvi real.
Per altra banda, hem de pensar que no es pot avaluar a tothom per igual. No tots els centres parteixen de la mateixa realitat socioeducativa, d’un mateix punt de partida i, per tant, no tots els centres poden arribar a un objectiu en el mateix temps si no parteixen d’allà mateix. Per això, moltes vegades, les avaluacions centrades en ítems com el número d’aprovats d’una assignatura o el número d’alumnes que titulen poden servir de la mateixa manera a un centre o a un altre, sinó que han de ser contextualitzades i posades en valor segons la seva situació.
Quan parlem d’avaluar s’ha de tenir en consideració si el centre educatiu comptava amb allò necessari per arribar als objectius proposats. Per desgràcia moltes vegades l’Administració educativa posa unes fites sense tenir en consideració si els recursos són els suficients. Així, per exemple, si hem d’avaluar els prjtectes d’innovació educativa s’hauria de considerar si allò que va proporcionar la Conselleria (els recursos addicionals, la formació, etc.) era allò que el propi centre considerava com a bàsic per poder tenir els resultats prevists. En cas negatiu, hauríem de tenir clar que si volem arribar allà on ens proposem els recursos sempre haurien de ser suficients.
També no hem de deixar d’esmentar que moltes iniciatives només es podran avaluar a llarg plaç no en un període de temps com un curs acadèmic. L’Administració ha d’avaluar les passes de qualsevol projecte però també se li ha de demanar que tingui visió a llarg plaç, perquè a la majoria de canvis només es veuen els seus efectes passat un temps.
Finalment, hem de tenir clar que l’avaluació ha de tenir uns efectes. Les autoavaluacions poden ser enriquidores i, en molts de casos, els propis centres poden tenir els mecanismes per fer els canvis necessaris i la voluntat de fer-los però en molts d’altres casos això no succeirà i és aquí on el paper de l’Administració és clau. Per una banda, el cos d’Inspecció Educativa s’ha de transformar en una eina bàsica de millora del sistema. Sense deixar de banda la seva funció inspectora i fiscalitzadora, hauria de ser un element dinamitzador, facilitador de canvis en positiu, que fes possible que els canvis prevists es facin de la millor manera possible, que doni les pautes per als centres que així ho necessitin i que siguin uns col·laboradors necessaris de tot aquest procés. I, per una altra banda, es necessitaran recursos. Moltes vegades, es pot saber que és allò que falla i com es pot millorar però no es té allò necessari per poder fer-ho com, per exemple, els recursos materials o humans. És en aquest punt on la nostra Federació ha de tornar a reclamar que aquesta legislatura sigui la de l’aposta decidida per l’educació, però no només de paraula sinó amb la realitat dels pressuposts. Recordem que encara som a temps de fer aquesta aposta als propers pressuposts autonòmics i, si no es fa, per moltes eines d’avaluació que es tinguin si es necessita fer una inversió i no es tenen els recursos econòmics per fer-la, l’avaluació no servirà de res.
I, en espera que la Conselleria concreti en què consistirà aquesta avaluació no ens podem deixar de demanar quin serà el paper de les famílies en aquest procés i, per això, demanem que no se’ns deixi de banda i que, finalment, la nostra opinió sigui escoltada.
