FAPA Mallorca vol realitzar una primera valoració de la presentació de l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears per part del Conseller d’Educació.
En primer terme volem posar damunt de la taula la importància d’aquesta presentació en tant que inicia un procés administratiu i polític que ens hauria de conduir a tenir per primera vegada una llei autonòmica en relació a una matèria tan important com és l’educativa, procés que altres comunitats autònomes ja han realitzat amb anterioritat.
En segon terme volem remarcar la importància de la iniciativa d’Illes per un Pacte que va conduir a la redacció del Pacte Educatiu, document que va ser assumit com a propi per part del Govern de les Illes Balears. En el si d’Illes per un Pacte ens vàrem trobar entitats del món educatiu, amb interessos diferents, amb visions de comha de ser el nostre sistema educatiu que també divergien en molts d’aspectes, però allò que va primar va ser sempre la importància de trobar allò que ens unia i no només allò que ens diferenciava. Així, el text del Pacte Educatiu era el reflexe de l’esforç de la societat civil per arribar a un consens durador i estable.
En tercer terme volem manifestar la nostra sorpresa davant de la reacció de molts de grups polítics i d’altres entitats a aquest esborrany. En un temps rècord (la nostra Federació està iniciant el procés de revisió pausada d’aquest text mentrestant altres persones han estat capaces de fer un anàlisi exhaustiu d’un text complex i llarg en qüestió d’hores) s’han apressurat a assenyalar quines són les seves línies vermelles i com si no es modifica el text proposat per no traspassar-les bloquejaríen aquest avantprojecte de Llei. Com ja hem esmentat amb anterioritat, la idea del consens o de la seva recerca es basa en trobar allò que ens uneix i després poder discutir allò que ens diferencia. Ens trobem ara amb el procés contrari. Tothom ha assenyalat les seves diferències i allò que ens desuneix oblidant tot allò que pot servir per construir.
En quart terme també volem assenyalar que el tema lingüístic torna a ser el nucli central de discussió. Una Llei Educativa és molt més que el tractament que es fa de les llengües al sistema educatiu. Una llei educativa és parlar de recursos econòmics, de pedagogia, de participació de la comunitat educativa, d’autonomia de centres, del professorat, dels drets i deures de l’alumnat, de les diferents xarxes d’escoles, d’escolarització equilibrada, d’educació inclusiva i de molts d’altres factors. Tots aquests elements tenen igual d’importància, com a mínim, que el tema lingüístic i en el temps que duim des de la presentació del document quasi no han estat ni esmentats. No podem permetre que la discussió en relació a la llengua els tapi i els deixi arraconats com altres vegades ja ens ha passat.
Finalment volem fer una crida a les diferents entitats del sector educatiu i als partits polítics. Aquesta crida és la mateixa que ja hem fet altres vegades. Ara iniciem un camí on l’Avantprojecte de Llei haurà de ser avaluat i on es podran fer les diferents aportacions per millorar-lo. L’objectiu de tothom hauria de ser el mateix: aconseguir una llei educativa de màxim consens que aconsegueixi dotar-nos d’eines per arribar a la millora del nostre sistema educatiu. Si tothom ho tenim clar aquest procés podrà ser profitós. Si el que cerquem és marcar posicions individuals inamobibles i interessos particulars segurament no ho aconseguirem.
