FAPA Mallorca vol valorar una de les notícies aparegudes als mitjans de comunicació als darrers dies i que es refereix a la publicació de l’estudi del Ministeri d’Educació http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2015-16.html i que es refereixen al darrer curs estudiat 2015/16 i que ens alerta que a la nostra comunitat autònoma les dades són de les pitjors de l’Estat https://www.mallorcadiario.com/balears-es-la-comunidad-con-la-esperanza-de-vida-escolar-mas-corta:-161-anos
En primer terme volem recordar que aquest informe es refereix a un dels cursos on podíem observar sense cap gènere de dubte les repercusions de les retallades en diferents àmbits socials i, especialment, en Educació. La vinculació entre inversió educativa i èxit escolar mai és unidimensional i, per tant, tenir més inversió no significa millorar els resultats escolars perquè influeixen multitud de factors diferents però sí que és clar que a menor despesa educativa, com la que es va produir durant diferents pressuposts estatals i autonòmics de forma consecutiva, el sistema pateix perquè no té els recursos necessaris per fer front a totes les problemàtiques existents. Per tant, com la nostra Federació va denunciar diferents vegades, les retallades en Educaci afecten a la vida dels nostres fills i filles, a les seves oportunitats i al seu futur i al conjunt de la nostra societat.
En segon terme volem destacar que la mitjana de l’esperança de vida escolar al conjunt de l’Estat espanyol es situa als 18,7 anys mentres que a la les Illes Balears es situa als 16,1 anys. Aquest fet ens indica que al nostre territori tenim algunes especificitats que encara fan més difícil la lluita contra l’abandonament escolar. El factor inversions educatives és clau perquè com ja hem esmentat no només dificulta la possibilitat d’oferir oportunitats a aquells alumnes del sistema que no encaixen totalment amb el camí prefixat o de compensar adequadament les desigualtats socials i econòmiques existents entre les diferents famílies i que encara avui en dia són clau per entendre els èxits i les dificultats en el món acadèmic. A la nostra comunitat aquestes retallades varen ser especialment sagnants i això va sumar a la manca d’una aposta valenta i decidida pel món educatiu que encara esperem al nostre territori. Però altres factors com el nostre sistema productiu també són claus per entendre les dificultats a les que ens enfrontem. L’existència de multitud d’ocupacions no qualificades accessibles de forma fàcil per als nostres joves no ajuda a promoure la idea de la necessitat de la formació acadèmica o professional. Tenir accés al mercat laboral d’una forma temprana és un factor evident per entendre perquè l’abandonament escolar és una problemàtica històrica i actual del nostre territori i perquè tot i tenir unes altes xifres d’ocupació laboral encara parlem de conceptes com els de treball precari o temporal. El nostre mercat laboral és ric en feines però pobre en feines de qualitat i estables que permetin aconseguir una seguretat laboral i que serveixin per millorar la qualitat de vida dels nostres treballadors i treballadores. En l’àmbit laboral i professional també podem esmentar la falta d’una oferta clara i adequada als temps en relació a la formació professional que, històricament, ha marcat aquests tipus d’estudis com uns estudis infravalorats enlloc de marcar-los com una formació educativa de futur i que qualifiqui als nostres professionals del futur. L’inexistència de plans seriosos en relació a la Formació Professional i de la inversió adequada feia que aquesta formació fos insuficient i poc prestigiosa. En aquest sentit esperem que el darrer pla publicat serveixi per canviar aquesta situació.
Finalment només recordar que aquest informe agafa com a referència els 5 anys com a inici de l’etapa educativa. Òbviament la nostra Federació no hi està d’acord. No ens referim a la metodologia sinó a la consideració que l’etapa educativa comenci a aquesta edat. Hem de recordar que una de les nostres reivindicacions històriques i que a dia d’avui està de màxima actualitat gràcies a les discusions per elaborar un document tècnic de recomanacions, feina i planificació en relació a l’etapa 0-3 anys, és que aquesta etapa sigui plenament educativa. Fins ara la majoria d’esforços (ben rebuts) els hem trobat en l’intent de mantenir als alumnes durant més temps dins del sistema educatiu (taxes universitàries, oferta formativa, etc.) però, per ventura, ara és el moment de començar a mirar quina és la base d’aquest sistema, el seu inici, el moment el que els nostres fills i filles accedeixen a ell, en quines condicions, amb quines metodologies, amb quina igualtat d’oportunitats, etc. Per ventura és el moment de pensar que aquesta etapa inicial és la més important de totes perquè és en ella on es crearan les bases que ajudaran a fer créixer als nostres fills i filles com a persones, a fer-les estimar allò que fan i a ajudar-los a fer-los créixer com als futurs ciutadans i ciutadanes del futur que seran.
