FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a l’ús dels dispositius electrònics per part dels infants i dels adolescents. En els darrers temps creix la preocupació en relació a aquest ús per part de les famílies, de l’escola i de la pròpia administració pública. Països com França estan començant a establir mesures limitadores en espais educatius, el Ministeri d’Educació proporciona eines per formar als professionals en relació al bon ús i al mal ús d’aquestes eines igual que la pròpia Conselleria d’Educació, organismes públics com l’IB-Jove ofereix tallers a les escoles per poder orientar els joves en les diferents problemàtiques que poden sorgir, cossos de seguretat com la Policia Local ens posen de manifest les problemàtiques més greus i federacions com la nostra organitzem activitats entre famílies amb experts com en Jordi Jubany per tractar les noves realitats a les que ens hem d’enfrontar igual que les pròpies APIMA’s en la seva tasca formativa i informativa als centres. Per tant, podem observar que preocupació és global i compartida entre els diferents membres de la comunitat educativa.
Quan parlem de dispositius electrònics com telèfons mòbils, tablets o ordinadors estem parlant d’eines tecnològiques d’ús quotidià a les nostres vides i a les nostres societats (podem recordar dades com que a l’Estat espanyol existeixen més dispositius de telefonia mòbil que habitants) i que per als nostres fills i filles formen part de la seva existència més quotidiana, fent que podem anomenar a les generacions més joves nadius digitals. L’existència d’aquestes eines és inevitable perquè han transformat el nostre món i formen part de la més àmplia revolució 2.0 i, per tant, una actitud d’obviar la seva existència o fer com si poguéssim eliminar-les de les nostres vides ja no és una possibilitat. Per tant, allò que podem fer com a famílies és acceptar aquesta nova realitat i plantejar-nos com la podem utilitzar perquè els seus perjudicis siguin els menors possibles. Hem de tenir clar una qüestió: tots aquests dispositius són instruments, són eines que ens permeten accedir a un món més ampli, el món d’internet que tant ha canviat la nostra vida, tant per les seves oportunitats com pels seus riscs. Però, com tot instrument l’hem d’aprendre a utilitzar i aquest punt és el que, com a famílies, hem de tenir clar.
Segurament a qualsevol pare o mare ens semblaria una mala idea que ens diguessin que als nostres fills i filles els donen un cotxe però que no fa falta l’aprenguin a conduir, que ja l’aprendran sobre la marxa i que això no és cap problema. Per seguretat dels nostres fills i filles i dels altres conductors exigiríem que aprenguessin a conduir aquesta màquina en les millors condicions possibles abans d’utilitzar-la a una carretera. Aquesta idea és de sentit comú. Per aquest motiu, per ventura, el que hauríem de fer com a famílies és plantejar la mateixa idea en el cas de dispositius com, per exemple, el telèfon mòbil. Com s’utilitza, quins avantatges ens proporciona, quins perills ens podem trobar, com detectar-los i com solucionar-los serien coneixements bàsics que qualsevol persona hauria de tenir i que moltes vegades no es tenen. En alguns casos és perquè les pròpies famílies no els tenim i, per tant, no som conscients dels riscs i de les problemàtiques associades. Per això, la formació tecnològica és molt important en relació a les famílies perquè sense la supervisió dels adults és fonamental per iniciar-se en aquest món digital.
En aquest aspecte el paper de les APIMA’s és clau. No hem d’esperar a trobar-nos el problema a casa i enfrontar-lo de forma individual. La tasca en xarxa de les associacions de pares i mares és essencial per preparar-nos i per empoderar-nos davant dels problemes abans de que aquest arribin. Les famílies hem d’aprendre quins són els millors usos, quins són adequats per a cada edat, quines conseqüències pot tenir aquest ús a la vida dels nostres fills i filles i com és possible fomentar la seva autonomia però, a la vegada, minimitzar les problemàtiques que es podran trobar perquè l’acompanyament familiar en aquest aprenentatge compartit és necessari i imprescindibl
1 ping