FAPA Mallorca vol expressar la seva opinió en relació al nou procés d’escolarització d’alumnes que s’ha iniciat en relació al curs 2018/2019. Aquest procés sol ser un dels moments de més tensió en relació a les famílies perquè és allà on podem triar a quina escola aniran els nostres fills i filles però, tot i que en la majoria dels casos allò que triem és allò que s’aconsegueix, en altres casos no és així. Allò ideal, com seria obvii, seria que aquesta selecció no tingués sentit i que totes les nostres escoles fossin igual d’atractives per a qualsevol família, tant en mètodes pedagògics, com en recursos, com en infraestructures o qualsevol altra qüestió que ens pugui resultar rellevant. Per desgràcia això encara ara no és així i detectem diferències entre centres més que evidents. Per aquest motiu, la nostra reivindicació és que es continuï el camí de millora, el camí de donar les mateixes oportunitats a tots els alumnes del nostre territori, el camí d’intentar pal·liar les desigualtats, el camí de promocionar allò que és bo de cada escola, les seves potencialitats i pal·liar amb els recursos que siguin necessaris, els seus problemes.
Volem destacar algunes de les novetats d’aquest procés en les que la nostra federació ha pogut intervenir per poder acordar elements de millora del nostre sistema educatiu. Un factor destacable són els acords d’escolarització. Cada vegada més municipis estan arribant a aquests acords, en gran part gràcies a la pressió exercida per les pròpies famílies del municipi per evitar les pernicioses desigualtats entre centres que existeixen. Així, tots els centres i totes les administracions públiques d’un municipi determinat es poden posar d’acord per millorar la vida educativa d’un municipi. Això és una bona notícia per diferents motius. El primer i més evident és per l’evidència de que la cultura del consens i de l’acord és el camí a seguir en el món educatiu, és el camí de ser capaç de cedir en relació a les teves pretensions en benefici del col·lectiu. El segon motiu és també clar: l’equilibri que cerquen aquests acords és beneficiós per a tothom, evitant centres on es concentri unes problemàtiques específiques de l’alumnat i propiciant la barreja dels alumnes, tal com succeeix a qualsevol de les societats actuals. El tercer i darrer motiu és també de sentit comú: una vegada fet aquest acord es poden repartir els recursos humans i materials públics de manera més equilibrada, fent que aquell que més ho necessiti pugui rebre una part més gran d’aquests recursos.
Per tot això, encoratjam a la Conselleria d’Educació, a les administracions locals i a les comunitats educatives de més municipis a iniciar aquest procés especialment, tot i que coneixem la seva dificultat especial, en el cas de Palma perquè si no ho aconseguim en aquesta ciutat la part més important en població i centres educatius de la nostra illa encara serà una assignatura pendent.
Una altra novetat en relació al municipi de Palma i altres seria la modificació de les zones escolars i, en concret, la seva ampliació. La nostra federació té molt clar que l’escola i el seu territori han d’estar vinculades perquè l’escola de barri és un model en el que s’integren diferents elements importants: la part emocional, la part col·laborativa amb les entitats del territori, la proximitat o els beneficis d’una mobilitat sostenible, però, a la vegada, també tenim clar que aquest procés només s’aconseguirà quan aquesta vinculació es trobi vinculada a elements que puguin pal·liar la desigualtat existent entre barris de la ciutat de Palma o de zones dels diferents municipis de la nostra illa. Per aquest motiu, demanem a les administracions municipals i, especialment, a l’Ajuntament de Palma, que puguin implicar-se en aquest procés de manera activa, sumant recursos i coneixement directe de la realitat, per poder tenir totes les dades necessàries i imprescindibles per poder fer aquesta planificació de la manera més adequada possible, amb una visió clara de les necessitats actuals i de les futures perquè si no es fa d’aquesta forma qualsevol proposta de zonificació serà irreal si només es basa en les dades estadístiques i no en la realitat social de la que sorgeixen aquestes xifres.
Per tant, hem de continuar en el camí iniciat, en el camí del repartiment equitatiu de l’alumnat, de fer possible que els recursos arribin allà on siguin necessaris i de tenir aquests recursos quan es necessiten (sense més centres educatius no es pot fer front amb bones condicions a la demanda existent ja avui en dia) i això implica la col·laboració de tota la comunitat educativa, de totes les administracions públiques i uns bons pressuposts educatius per l’any 2019.
