FAPA Mallorca vol valorar l’inici de les vacances escolars i la conciliació de la vida familiar i laboral.
Com cada any arriben les vacances d’estiu. Unes vacances ben merescudes per a tots els professionals que fan feina a l’educació i per a tots els infants i joves que formen part del nostre sistema educatiu. És el moment, això sí, d’importants canvis a les dinàmiques familiars, d’horaris i d’organització diversa. És un moment de diversió, d’esbarjo, d’aprenentatge, de compartir estones familiars, de gaudir de la nostra natura i del nostre entorn, etc. Però, no tothom ho pot afrontar amb el mateix optimisme.
La conciliació de la vida familiar i laboral és un dels greus problemes que qualsevol família ha de gestionar en el seu dia a dia i que, òbviament, en període de vacances, es torna encara un poc més problemàtica. A la nostra comunitat autònoma ens trobem, per una banda, amb una oferta d’oci extraescolar diversa, la immensa majoria d’ella en mans privades: colònies d’estiu, cursos d’idiomes, campus esportius, activitats a la naturalesa, etc. i que, per tant, es regeixen per una estricta llei econòmica que no totes les famílies poden pagar. L’oferta pública és sempre minoritària, no sol tenir la mateixa flexibilitat horària i, com veurem, és molt diferent segons els diferents municipis o les diferents illes. Per altra banda, també recordem la necessitat imperiosa de dur a terme aquesta conciliació per part d’un alt percentatge de famílies. L’estructura del mercat laboral fa que gran part de la població no disposi de període de vacances durant els messos d’estiu i que, fins i tot, només sigui en aquest període, el de temporada turística, quan es pugui fer feina. Això, a més, juntament, amb la realitat de la falta d’estructura familiar de suport que moltes famílies pateixen. Si no es disposa d’aquesta estructura familiar, normalment amb padrines i padrins com a principals elements, s’ha de cercar una alternativa que només passa per aquesta oferta abans esmentada o, en el pitjor dels casos, que els infants passin a engrosar el percentatge d’”infants de la clau”, dels que ja vàrem parlar l’estiu passat i que són tots aquells infants que romanen tots sols la major part del dia i que, fins i tot, s’han d’encarregar d’altres infants més petits que ells.
Però també ens trobem any darrera any amb bones notícies que van en la línia que creiem adequada de conciliació de la vida familiar i laboral i d’un oci de qualitat per als nostres infants i joves. El Consell de Menorca posa en pràctica mesures com “Un estiu per créixer” dirigida a adolescents i que es plantegen l’estiu com una font d’experiències alternatives a l’oci no saludable i promocionen una participació que els pot ajudar al seu creixement personal. https://www.menorca.info/menorca/local/2019/06/06/658739/estiu-per-creixer-jovenes-pueden-aprender-oficio-como-voluntarios-empresas-locales.html.
A la nostra illa hem pogut conèixer pels mitjans de comunicació que l’Ajuntament d’Artà posa a disposició de la gent jove i dels infants del municipi les instal·lacions exteriors de les escoles i dels instituts per poder dur a terme un esbarjo adequat i en un recinte preparat per al mateix. http://arta.cat/vivintArta/noticia.php?id=2040
En altres casos veiem que davant de problemàtiques per oferir aquest oci dirigit als infants es cerquen solucions que el facin possible, fins i tot, desplaçant-se de forma conjunta a altres municipis propers https://ib3.org/maria-de-la-salut-enguany-no-tendra-escola-destiu.
Però, la nostra pregunta i la nostra demanda és una altra. Si veiem que hi ha municipis i institucions insulars que cerquen aquestes solucions i que fan el possible per a posar instal·lacions adequades, oci de qualitat, activitats diverses dirigides a infants i a joves, per què hi ha altres que no ho fan o no ho poden fer? Un exemple molt clar és el municipi de Palma, la principal ciutat de la nostra illa i que no té ni una oferta pública suficient amb flexibilitat horària adequada ni unes instal·lacions i infraestructures municipals que puguin donar resposta a les demandes de la seva població infantil. Per posar només un exemple, un barri com Pere Garau, amb més de 30000 persones residents, una gran part d’elles infants i joves, no disposa de cap instal·lació adequada per a la pràctica esportiva, ni un sol espai controlat i regulat per a dur a terme un oci de qualitat i ni tan sols amb una biblioteca o un casal de barri per aconseguir dur a terme un oci i un foment de la cultura entre els més joves. I, a la vegada, ens trobem que els patis i espais públics com són les escoles de la zona es troben tancades.
Finalment no podem deixar de destacar a aquelles famílies que tenen encara més difícil la possibilitat d’accedir a aquest tipus d’oci i espais com són les mares i els pares d’infants amb necessitats especials. No només tenen les mateixes dificultats de places o de preus que qualsevol altra família sinó que encara a dia d’avui ens trobem amb casos de discriminació evident o amb situacions en les que les normes els fan impossible accedir a aquest tipus de places. Quan parlem de conciliació i d’oci també hem de parlar d’inclusió i és el deure de les Administracions Públiques posar els mitjans per aconseguir-la, tant en l’oferta de les places com en els recursos per atendre una inclusió real i, si és necessari, amb els mitjans legals per aconseguir-la.
Com a famílies tenim clares les nostres responsabilitats en relació als nostres fills i filles però també demanem a les institucions que facin possible la conciliació de la vida familiar i laboral amb una oferta suficient i adequada d’activitats d’oci i d’aprenentatge i que les infraestructures municipals es transformin en un dels elements claus per poder dur a terme aquest oci de qualitat que cerquem i demanem. Si alguns municipis són capaços de fer l’esforç de dur a terme mesures que ho afavoreixen no entenem que altres no ho puguin fer i més quan parlem del principal municipi de les nostres illes.
