FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a les notícies que plantegen la prohibició de l’ús dels telèfons mòbils dins dels centres educatius.
En primer terme volem recordar que la nostra Federació ja té present aquest tema des de fa bastant de temps. Fa dos anys ja vàrem convidar al mestre i antropòleg Jordi Jubany, autor de llibres com “La família en digital” o “Hiperconnectats?” per poder parlar d’aquest tema i de quina és la millor manera d’enfrontar-nos als nous reptes de l’era digital com a famílies.
En segon terme hem de tenir clar que el telèfon mòbil, igual que qualsevol dels altres dispositius tecnològics que ens permeten accedir al món digital, com tablets o ordinadors entre d’altres, són eines i que, com a tals, dependran de l’ús que els fem. Així, volem fugir inicialment de la demonització d’aquests dispositius, d’una tecnofòbia sense sentit, entre d’altres motius, perquè per molt que prohibim la seva entrada en un àmbit físic determinat com és l’escola, la seva presència a la nostra societat és més que evident i massiva.
Per això, des de la nostra Federació volem posar en valor un altre concepte diferent del de la prohibició, que és el de l’aprenentatge, el de l’educació en positiu. Quan un té una nova eina el que ha de fer és aprendre a utilitzar-la de la millor manera possible, descobrint les seves potencialitats i detectant els seus riscs i mals usos. El problema que ens trobem és que aquestes eines tecnològiques han arribat a tal velocitat i han penetrat de tal manera al nostre entorn que, en molts de casos, no hem pogut fer aquest aprenentatge d’una forma correcta i els propis adults, les pròpies mares i els propis pares no tenen molt clar com s’ha de fer aquest ús correcte i som els primers en trobar-nos submergits en dinàmiques negatives en relació a les noves tecnològiques. Per això les famílies hem d’aprendre per poder acompanyar als nostres fills i filles en el seu aprenentatge i l’escola és una de les institucions on aquest necessari aprenentatge serà possible. Existeixen ja avui en dia persones relacionades amb l’àmbit de la docència que ens parlen d’una alfabetització digital obligatòria per a totes les persones i que es pot realitzar tant als infants i adolescents com als adults i els centres educatius són un espai ideal per fer-ho.
En un altre àmbit no podem deixar de banda el valor pedagògic de les noves eines tecnològiques i, en concret del telèfon mòbil. S’ha parlat molt de l’escola 2.0, de la integració de les noves tecnologies en l’àmbit escolar però, en molts de casos, els pressuposts educatius no han estat el suficientment elevats per poder introduir aquestes noves tecnologies dins de les aules. Els recursos informàtics, d’ample de banda, d’equips informàtics, de software actualitzat que trobem dins dels centres en la majoria de casos estan com a mínim obsolets i, en alguns casos, són directament inexistents. Per això etelèfon mòbil com a eina d’aprenentatge no només ve marcat per les seves potencialitats sinó també per les necessitats del propi sistema educatiu. Les noves metodologies que potencien la recerca autònoma d’informació, la possibilitat de treball cooperatiu però no necessàriament presencial i l’aprenentatge cooperatiu es poden trobar molt vinculades a determinades eines tecnològiques i competències com aprendre a aprendre es poden veure radicalment afavorides.
Finalment volem recordar a l’administració educativa la necessitat d’afrontar els problemes i no obviar-los com seria el cas de fer cas a les veus que demanden la prohibició de l’ús de determinades tecnologies però també la seva obligació d’oferir una formació integral als alumnes del sistema educatiu, una formació en la que les eines tecnològiques tinguin el seu ús correcte però també en la que s’aprengui quin és aquest curs i què passa quan no es fa d’aquesta manera.
