FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a les dades publicades per la nostra confederació estatal (CEAPA) en relació als preus dels menjadors escolars.
Molts de mitjans de comunicació s’han fet resó de la notícia en els darrers dies https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2019/09/25/comedores-escolares-baleares-menu-caro/1451278.html i creiem que és el moment oportú per veure les conseqüències d’aquestes dades. CEAPA fa públics cada començament de curs algunes de les dades educatives més rellevants a les diferents comunitats autònomes que conformen l’Estat Espanyol i una conclusió que ens trobem curs darrera curs és la gran disparitat entre els diferents territoris i com en aquells temes que afecten a l’economia familiar les nostres Illes sempre tenen un desavantatge important en relació a la majoria de comunitats. Això no és nou. Com ja sabem la nostra comunitat pateix un dèficit de finançament públic important però també pateix el cost de la insularitat en la cistella de la compra i en la majoria dels serveis i això repercuteix de forma directa en totes les famílies. A més, això s’ajunta amb el fet que el salari mitjà es troba encara per davall de la mitjana espanyola https://www.ultimahora.es/noticias/local/2019/09/18/1107163/sueldos-estancan-baleares.html. Tot això sense oblidar altres qüestions del mercat laboral com la seva precarietat, la seva temporalitat i l’estacionalitat dels principals sectors productius balears.
Quan ens trobem davant de les dades proporcionades per les diferents Federacions d’Associacions de Pares i Mares i extretes deles pròpies fonts públiques https://www.ceapa.es/wp-content/uploads/2019/09/Precio-men%C3%BA-escolar-en-las-CCAA-2019-2020-1.pdf ja podem observar com allò que considerem un servei essencial dins del sistema educatiu, bàsic per a la conciliació de la vida familiar i laboral però també una eina bàsica pedagògica a les nostres escoles i un element clau per poder parlar de seguretat alimentària i salut dels nostres infants, és un luxe que no es poden permetre totes les famílies per culpa del seu preu. La nostra Federació vol remarcar que el preu és un element important dins dels menjadors escolars però si aquest preu està justificat per altres qüestions com el servei que es dona, la qualitat dels productes, la possibilitat de que el menjador sigui de proximitat o ecològic entre molts d’altres factors en el factor que ens haurem de fixar és en com l’Administració autonòmica ajuda a les famílies a poder accedir a aquest servei. En cap cas volem serveis de poca qualitat per aconseguir abaratir el servei de menjador, el que defensarem és la Conselleria d’Educació la que ha de fer possible que els menjadors escolars siguin accessibles per a totes les famílies del nostre territori. Com ja hem denunciat més d’una vegada ara això no és així. És veritat, i reconeixem l’esforç econòmic realitzat, que s’han augmentat els recursos destinats a ajuts de menjador individualitzats i s’ha avançat el seu pagament a l’inici de curs escolar. Però, també és veritat que el sistema de càlcul de l’ajut, que determina quines famílies poden accedir-hi i quines no, és un criteri basat en índex de pobresa. Hem de superar aquesta idea i hem d’aconseguir que el servei de menjador sigui vist com un dret de les famílies i, per tant, fer possible que aquelles famílies que superin els ingressos de pobresa però que igualment no es puguin permetre accedir a aquest servei pel seu impacte a l’economia familiar també ho puguin fer.
Amb aquesta passa estaríem continuant el camí correcte en relació a la conciliació familiar. Però, podem anar més enllà? És clar que sí. L’Administració educativa, si realment creu en la importància del menjador escolar, ha de fer possible, tant de forma normativa com proporcionant les infraestructures adequades als centres educatius, la creació de menjadors escolars als instituts de les nostres illes. Hem de recordar que la presència d’aquests menjadors en aquests centres és quasi inexistent i que, per tant, infants de 12 anys, que comencen 1r. ESO, es troben que un servei que era molt important per a ells i elles, del que han gaudit en molts de casos des dels 3 anys, desapareix de les seves vides de forma sobtada i sense realment tenir sentit aquesta eliminació. Els joves que cursen estudis d’ESO també tenen la necessitat de dinar, les seves famílies tenen la necessitat de conciliar vida familiar i laboral, amb la dificultat afegida del canvi d’horari que es produeix amb l’entrada a l’institut i l’alimentació i la salut dels adolescents és igual d’important que l’alimentació i la salut dels infants.
Així, estem expectants en relació al Pla Pilot que es realitzarà a 25 instituts – escola de Catalunya https://www.ara.cat/societat/Fundacio-Bofill-planteja-compactada-instituts_0_2263573776.html, on es plantegen qüestions com els canvis d’horaris escolars però acompanyats de la introducció del dinar per als alumnes d’aquests centres, independentment de l’etapa educativa que cursin.
