Ahir, 26 de març, assistírem a una convocatòria bastant densa de Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies d’Alumnes, encara que sembla que, el que inicialment se va constituir com a Mesa de Diàleg , serà un espai per transmetre informacions ocasionals. Els problemes tècnics de connexió amb les altres illes i els reiterats retards del Conseller ja venen a ser una constant inexcusable.
Per primera vegada des de la constitució s’ha hagut de votar un punt, enlloc de ser aprovat per assentiment: les dues places de persones de reconegut prestigi que faltaven per nomenar. Les famílies proposàrem dos candidats, un d’Eivissa i l’altre de Menorca, amb dos perfils professionals diferents a fi d’aportar una visió més àmplia i plural del sistema educatiu. Aquestes propostes varen ser tombades per la Conselleria a favor de les seves, dos docents de centres de secundària de Palma. No dubtam del prestigi d’aquestes dues persones, però ens demanam quin interès té la Conselleria d’Educació en imposar els seus candidats.
També se va sotmetre l’aprovació al reglament de la Mesa, que perpetua una composició que permet que la veu de les famílies la decideixi l’administració amb la majoria dels seus vots, com poguérem comprovar amb la votació dels membres de reconegut prestigi.
Pel que fa al Pla PP-Vox, mal anomenat d’elecció de llengua, vàrem haver d’escoltar uns raonaments absurds, en línia als antecedents de l’esborrany, com la interpretació de la Constitució de que la tria de matemàtiques en castellà equival a la tria de la religió o educació moral que es vol pels fills. El que sí diu la Constitució és que l’educació és gratuïta, però ens costa una pasta a les famílies i ningú fa res. Destinar o reservar 60M a aquest pla sense sentit pedagògic, sense cap estudi que l’avali, i que és el preu que han pagat als seus socis per seguir governant, és un insult a la comunitat educativa, a tot el sistema educatiu balear i a les seves necessitats reals.
Novament vàrem manifestar el nostre desacord amb la tramitació que ha fet aquesta administració de la resolució del procés d’adscripció i admissió, que, sense possibilitat d’arribar a un acord, amb tota probabilitat ens durà a la via judicial.
Per acabar, vàrem denunciar mancances a les dotacions de centres que veuen peligrar programes o activitats que se venen fent des de fa anys, com, per exemple, prescindir de l’auxiliar de conversa ja que la factura de l’energia se menja una gran part de la dotació. El Conseller se va comprometre a que cap acció quedi fora fer per falta de pressupost, i va demanar que els centres els facin les demandes oportunes.
