FAPA Mallorca vol expressar la seva indignació en referència a la sentència coneguda avui de l’anomenat judici de «La Manada». Abans de res volem mostrar la nostra solidaritat amb la víctima de l’agressió recordant que no es troba tota sola sinó que la nostra veu també es suma a la seva.
La justícia és un dels pilars bàsics de les nostres societats, de la nostra convivència i quan ens trobem amb la possibilitat de que no funcioni, de que no aconsegueixi pal·liar el patiment de les víctimes, de que no aconsegueixi acomplir amb els seus objectius, la sensació d’indefensió social és més que evident. Un model de convivència que no es base en la justícia és un model de convivència que no pot funcionar i que està condemnat al fracàs, perquè quan parlem de relacions justes parlem de la idea que tots els éssers humans som iguals i tenim dignitat pel simple fet de ser éssers humans. Amb sentències com la que ens ocupa ens trobem amb el sentit contrari i, per tant, són perilloses per a les nostres societats: ens trobem amb la possibilitat de negar-li la dignitat a una altra persona, d’humiliar-la, de tractar-la com un objecte de plaer propi sense tenir en consideració les seves opinions, de no prendre en consideració la seva voluntat, d’anul·lar-la en definitiva com a individu i que, tot i fer tot això, podem sortir impunes.
La nostra federació es troba especialment preocupada pels missatges que ens transmet aquesta sentència: tot val i els nostres actes no tenen conseqüències, la llibertat de les persones que m’envolten no és important només ho són els meus desitjos i la meva voluntat, el patiment que s’ocasiona a una persona no es pren en consideració i el fet de no voler fer una cosa no és impediment perquè una altra persona m’obligui a fer-ho.
Podem recordar que el No és No va ser el lema principal de les mobilitzacions socials de dia 8 de març, que la coeducació és una de les idees que FAPA considera imprescindibles per poder assolir una societat més justa i igualitària i que els drets de dones i homes han de ser iguals i, per això, quan ens trobem amb notícies com aquesta ens resulta evident que el missatge és totalment contrari al que volem donar, al que el nostre sistema educatiu vol donar i al que la nostra societat hauria de donar.
Perquè com a famílies també ens podem demanar: després d’aquesta sentència quin missatge podem donar als nostres fills i especialment a les nostres filles? Que els delictes no són castigats? Que la seva veu no serà igual d’important que la del seu assaltant? Que viuen a una societat on no poden fer activitats totes soles? On qualsevol racó serà perillós per a elles? Que han de viure amb por tota la seva vida i viurem nosaltres mateixos com a mares i pares? Que tot i que puguin dir No és No l’altra persona podrà no fer-li cas i igualment no ser castigada? Aquests no són els missatges que volem donar. Volem donar un missatge d’esperança, d’igualtat, d’oportunitats de vida i de respecte. Per poder fer-ho la nostra societat ha de canviar, les nostres estructures socials han de canviar, el nostre sistema judicial ha de canviar i la nostra mentalitat col·lectiva ha de canviar. Esperem que així sigui.
És molt important la corresponsabilitat de tots i de totes, que el missatge sigui el mateix a l’entorn familiar, escolar i social. Les administracions públiques, el poder polític i el poder judicial han de ser un referent i no es pot permetre que donin un missatge diferent. La xacra del masclisme no es pot perpetuar més temps. La nostra societat necessita el suport i l’adaptació a la nova realitat social dels poders de l’estat com són el judicial i l’executiu.
