FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a una de les informacions de la Conselleria d’Educació d’aquesta setmana passada, la creació d’un correu de contacte directe per APIMA’s. El dia 16 de maig es va produir una reunió a la que ens trobava convidada la nostra Federació i totes les APIMA’s de l’illa de Mallorca amb el Conseller d’Educació, diferents directors generals de la Conselleria i la pròpia presidenta del Govern per poder informar i rebre informació directe de les associacions de mares i pares. Aquesta reunió la vàrem valorar en un article anterior de forma positiva per ser la primera vegada en que s’ha pogut fer aquest contacte però també de forma negativa per la seva operativitat real. A dia d’avui ens hem trobat que la única mesura que s’ha posat en marxa i que no ho estigués amb anterioritat de les que es varen esmentar a aquesta reunió ha estat la creació d’aquest correu electrònic de contacte directe amb el gabinet del Conseller d’Educació.
Hem de recordar que FAPA Mallorca ja fa tres anys que duu reclamant als responsables polítics de la Conselleria un perfil propi al programa Gestib (el programa de gestió dels centres educatius) per a les APIMA’s, per poder fer més fàcil la comunicació entre famílies sòcies de l’APIMA, entre l’APIMA i totes les famílies del centre educatiu, entre l’APIMA i la direcció del centre o el claustre de docentes, en definitiva entre la comunitat educativa. A dia d’avui aquest rol tècnic que només depèn d’una gestió informàtica encara no és actiu i, per tant, la nostra tasca voluntària continua sense una eina útil molt fàcil de posar en pràctica.
Ens sorpren que es valori per part de la Conselleria la creació d’un correu electrònic com un fet tan positiu. A dia d’avui ja existien moltes vies de comunicació amb la Conselleria i les adreces electròniques dels diferents departaments ja es trobaven publicades a la pàgina web i, en teoria, eren una de les vies que podia utilitzar qualsevol ciutadà per poder-se comunicar amb garanties de resposta amb les diferents àrees per poder informar o intentar solucionar qualsevol dubte o problema. Millorarà en res que també existieixi aquesta adreça amb el gabinet del Conseller? Serà més eficient aquesta via que les altres? Per quin motiu serà més eficient: perquè es donarà màxima prioritat a les demandes que es facin per aquesta via i menys prioritat a la que es facin per una altra? Per què tornem a la mentalitat de que la única manera de que et facin cas quan tens un problema és tocar a la porta més alta i tenir sort i que t’escoltin?
També podem esmentar que la unió fa la força i, per aquest motiu, durant aquesta legislatura la nostra federació ha reclamat i ha aconseguit la creació de la Mesa de diàleg amb les famílies. És en aquest àmbit on es poden veure en la seva globalitat totes les problemàtiques que afecten a les famílies dins de l’àmbit educatiu i, en teoria, també és un dels àmbits adequats per intentar resoldre-les.
Hem de recordar que una de les frases que més es va repetir a la reunió amb les APIMA’s i la Conselleria d’Educació era que durant aquesta legislatura ens hem pogut comunicar amb molts de responsables polítics sense cap tipus de problema. Ens han contestat als correus electrònics i ens han rebut als despatxos. Però una vegada ens havien escoltat no sempre s’havia actuat posteriorment amb el mateix greu d’eficiència i celeritat i això ens creava una sensació de frustració, una sensació de que amb la bona voluntat no basta i que per resoldre els problemes són necessaris recursos, tant econòmics, materials com humans.
Intentar aconseguir aquests diners, aquest personal, aquests mestres i professorat, aquestes noves escoles entre molt d’altres necessitats és allò que hauria de ser prioritari. I en aquesta via tant la pròpia Conselleria d’Educació, com les associacions de mares i pares podem fer camí plegats i aquesta és la vertadera necessitat i un bon camí per a trobar les solucions i no tenir una altra via per comunicar allò que no funciona, un altre correu electrònic perquè senitr-se escoltat és bo però trobar la solució a allò que es comunica és la feina de l’administració pública però, a la vegada, és allò que farà possible que la millora del nostre sistema educatiu, l’objectiu bàsic de la comunitat educativa, sigui possible.
