Fapa Mallorca vol fer pública la seva opinió en relació a la Instrucció del director general d’Innovació i Comunitat Educativa de dia 2 de juny de 2017 per la qual s’estableixen les pautes i els criteris d’actuació per dur a terme un “Programa pilot d’utilització de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement en el desenvolupament curricular. La nostra federació té molt clar que les anomenades TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement) són una de les eines que ha de tenir el nostre sistema educatiu per aconseguir que el procés pedagògic pugui tenir èxit. També tenim molt clar que aquestes eines han d’anar unides a altres eines pedagògiques, a recursos humans i a canvis metodològics per realment aconseguir aquest sistema que desitjaríem i, per aquest motiu aplaudim que, com a mínim, la Conselleria parteixi també d’aquest plantejament inicial.
Centrant-nos en aquestes instruccions pareixeria que qualsevol inversió en aquestes tecnologies pot resultar profitosa però, per desgràcia, ens trobem en un dels casos on creiem que la Conselleria d’Educació no e fa realment una política profitosa perquè parteix de supòsits errats. Per una banda, podem observar com la publicació d’aquest programa es fa dia 2 de juny, a final de curs, en un moment complicat per a la major part d’escoles i instituts i on els esforços dels professionals que hi fan feina en aquests centres estan implicats en el final de curs acadèmic i on la feina que podem fer des de les APIMES per difondre convocatòries de millora als centres també es troba limitada per l’acumulació d’altres tasques normals en aquest període. Per una altra banda, observem amb perplexitat com tot i que la convocatòria afirma que qualsevol centre públic es pot presentar a aquesta convocatòria la realitat de la convocatòria introdueix com a requisit l’elaboració d’un projecte que contempli la utilització de les TAC en uns determinats cursos i la seva implementació progressiva i que ha de comptar (com no podria ser d’una altra manera) amb l’aprovació del Claustre i del Consell Escolar.
Aquest requisit, que considerem de sentit comú per a qualsevol actuació pedagògica de centre, resulta que xoca de manera frontal amb el plaç de la convocatòria: les sol·licituds han de ser presentades fins dia 27 de juny. Així, pareix que l’Administració educativa obliga als centres a fer un projecte que afectarà a una part de la comunitat educativa no només durant un curs sinó a llarg plaç, un projecte de centre, en menys d’un mes i aconseguint els consensos necessaris per dur-lo a terme. Això pareix un impossible excepte que el que faci la DG d’Innovació i Comunitat Educativa sigui jugar amb trampes i aquesta convocatòria que, en teoria, s’adreça a qualsevol centre públic, en realitat es dirigeixi a una sèrie de centres que ja estan fent feines en unes línies semblants a la de la convocatòria i que, per tant, ja tenen gran part dels requisits coberts.
La nostra federació ha repetit diverses vegades als responsables polítics de la Conselleria d’Educació que considerem prioritària la inversió en els centres públics, tots sabem que és més fàcil posar en marxa un projecte que està lligada amb una despesa econòmica per part de les famílies important en uns centres que no en uns altres. El nostre objectiu és aconseguir que tots els centres públics siguin bons, que no hi hagi centres públics de primera i centres públics de segona. Centres que hagin de lluitar amb el seu dia a dia i no tinguin l’oportunitat de fer projectes abans de que es convoquin ajuts per part de l’administració, centres que si no és amb l’ajut d’aquesta mateixa administració potser no siguin capaços de canviar les seves dinàmiques.
Per tot això i, independentment d’altres errades que podríem esmentar com la mínima quantitat econòmica invertida en aquest programa pilot de 50 Euros per alumne (fins arribar als 300000 Euros màxim de la convocatòria), totalment insuficient quan les noves tecnologies requereixen d’un cost del material, manteniment important i que son eines que cada dia que passa es queden obsoletes o que la participació dels centres o de la comunitat educativa hagi estat inexistent en aquestes instruccions o en la comissió de valoració de les sol·licituds presentades, el que considerem més greu és que sigui la pròpia administració educativa la que impedeixi de manera efectiva que els seus propis centres puguin optar als ajuts que ella mateixa convoca. No hem d’oblidar la dificultat d’alguns centres d’implantar projectes de renovació cap a les noves tecnologies pel tipus d’alumnat i pels problemes econòmics i socials de les seves famílies. Aquest fet els condemna a no poder sortir de la seva situació i quedar més allunyats del progrés, perpertuant o, fins i tot, fent major el desequilibri. Només sortiran d’aquesta situació si hi ha un suport econòmic i humà important a l’inici del projecte, no un petit ajut quan estan en marxa. L’ajut no ha de ser a posteriori sinó per avançat i ha de ser fruit d’una decisió valenta a nivell polític i una aposta decidida en el moment d’elaboració dels pressuposts de la nostra comunitat autònoma.
