FAPA Mallorca ha tingut accés, a través de les diferents APIMA associades, a la informació que faciliten els centres públics d’educació secundària per matricular els nostres fills i filles. Després d’analitzar les dades i la normativa d’aplicació, volem comunicar la nostra preocupació perquè hem constatat que hi ha centres on es cobren quantitats superiors a les autoritzades per la Conselleria d’Educació i per conceptes que afecten a la igualtat d’oportunitats entre alumnes.
A les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics per al curs 2015-2016 
, publicades per la Conselleria d’Educació, s’assenyala clarament que l’import màxim corresponent a les aportacions dels alumnes per activitats escolars serà de 53 € per Educació infantil o 38 € per a Educació primària, ESO i batxillerat (exclòs el tecnològic).
Hem pogut constatar que algun centre està cobrant fins a 40€ més als alumnes amb NEE (necessitats educatives especials) i PISE (alumnes amb risc d’exclusió escolar i social), i només a ells, en concepte de material complementari, la qual cosa és absolutament inadmissible des d’un punt de vista d’equitat educativa i grava injustament a les famílies amb fills d’aquestes característiques.
Aquests fets s’han comunicat als responsables de la nova Conselleria d’Educació i als centres dels què teníem coneixement i s’ha resolt immediatament paralitzant els cobraments i retornant els diners a les famílies. Malgrat això, hem volgut fer pública aquesta informació per assabentar a les famílies i a les comunitats educatives perquè si saben d’algun cas similar ho denunciïn a la Conselleria d’Educació i, si escau, es neguin al pagament d’aquestes quotes abusives.
Exigim a la Conselleria d’Educació que faci un esforç per detectar aquestes pràctiques irregulars i que vetlli pel compliment de les instruccions i la normativa al respecte, ja que les diferències entre els centres són en ocasions molt importants.
No es tracta de no pagar, en un context en què l’educació pública hauria de ser gratuïta i no ho és, el que defensam és que al menys es compleixi la normativa i evitar així la indefensió a la què, a vegades, ens veim sotmesos.
