FAPA Mallorca vol continuar amb la seva valoració dels pressupostos educatius de l’any 2020.
Fa poc temps el Conseller d’Educació va comparèixer a la Comissió d’Hisenda del Parlament de les Illes Balears per explicar a grans trets les principals característiques d’aquests pressuposts. Com era de preveure les bondats d’aquests comptes superaven amb escreix a les possibles mancances i entre d’altres elements posava el focus en l’augment del pressupost educatiu en relació a l’augment del pressupost global. Així ho explica també la nota de premsa de la pròpia Conselleria d’Educació http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3987607&lang=ca&coduo=1. Per a la nostra Federació això no és exactament així i l’adjectiu decebedor és el que segurament utilitzaríem per referir-nos a la proposta de pressuposts.
En primer terme quan algú vol comparar el que s’ha fet un any amb allò que es vol fer un altre any hauríem de tenir les dades per poder fer-ho. Com és ben sabut el pressupost importa però la seva execució real més. No serveix de res tenir diners si no es gasten i, òbviament, no es pot gastar allò que no es té. El problema ve quan una persona intenta verificar l’estat d’execució del pressupost de l’any 2019 i es troba que les dades només estan actualitzades en relació al primer trimestre. Hem de recordar que ara ja som al mes de novembre i això significa que aquestes dades no serveixen absolutament de res per poder fer aquesta valoració. La nostra exigència de la publicació d’aquestes dades és, per tant, necessària per poder fer aquesta anàlisi però també per simple política de transparència pública.
En segon terme quan algú vol comparar també ho ha de fer amb magnituds semblants. Ens expliquem. La remodelació de les àrees de Govern ha fet que diferents departaments que abans es trobaven a altres Conselleries també implica un traspàs del pressupost que aquestes àrees tenien. Així, quan la Conselleria d’Educació diu que augmenta els seus recursos ho fa en gran part perquè venen associats a aquest traspàs de gestió. Si restem les àrees que abans no gestionava l’increment que nosaltres hem calculat és d’aproximadament un milió d’euros. Aquesta xifra es troba molt allunyada dels 33,56 que esmenten les fonts oficials i es troba molt per sota de la pujada necessària per compensar la inflació prevista.
En tercer terme hem de tenir present que el pressupost educatiu ha d’atendre unes necessitats que van en augment. La població escolar creixent curs acadèmic darrera curs acadèmic fa que la pressió per tenir més docents, més recursos d’atenció a la diversitat, més infraestructures educatives, més places de transport escolar o més ajuts de menjador sigui evident. El problema és quan el pressupost previst per a ajuts de menjador deixa fora a milers i milers de beneficiaris reconeguts. El problema ve quan la Conselleria reconeix els problemes de molts d’estudiants a municipis de les nostres illes per arribar als centres educatius però no té pressupost per anar més enllà de les bones intencions i de les bones paraules. El problema és quan no es poden ampliar els centres educatius a la velocitat necessària i això fa que es perdin espais comuns i s’hagi de fer escola a barracons. El problema és quan es deneguen recursos d’atenció a la diversitat tot i l’opinió dels professionals dels centres educatius. El problema és no tenir un pressupost adequat per a unes necessitats creixents.
Per tot això tornem a demanar al Govern de les Illes Balears, als partits que li donen suport o l’integren a tots els partits de l’oposició política que aprofitin el tràmit parlamentari dels pressupostos per esmenar-los i fer possible que l’educació de les nostres illes tingui els recursos humans, materials i econòmics imprescindibles per fer front als reptes que té ara i que tindrà en un futur.
