Avui, 11 de maig, començam les Illes Balears la fase 1 del procés de desescalada. Això implica el reinici de gran part de l’activitat comercial que o bé inicien de bell nou la seva activitat o bé deixen de banda el teletreball per tornar a l’activitat presencial. Recordem que aquest pla de desconfinament està elaborat pels experts del Ministeri de Sanitat i que ens marca el camí cap a l’anomenada nova normalitat.
Però aquest pla no ha pres en consideració un factor central: la INFÀNCIA i la conciliació de la vida familiar i laboral. Com ho faran els propers mesos totes les persones que han d’iniciar la seva feina presencial per poder tenir cura dels seus fills i filles? Per desgràcia, moltes famílies afectades per l’atur o immerses en un procés d’ERTO no s’han de plantejar aquesta qüestió i, per sort, existeixen mesures que intenten paliar la seva difícil situació. Però, una altra part de les famílies sí es trobarà amb aquest problema. Què faran?
Els serveis de conciliació que abans existien ara no estan disponibles: casals de barri, ludoteques, associacions esportives, etc. no poden iniciar encara la seva activitat. Així, el suport familiar, centrat en els padrins i padrines, es converteix quasi en la única opció possible. Però, com bé sabem i ens recorden els serveis de salut, conformen la població més vulnerable al virus i aixòi suposaria posar en risc la seva salut, una opció totalment incoherent amb tot l’esforç que estem fent com a societat per combatre aquesta pandèmica. Finalment, les escoles varen quedar descartades per part de la Conselleria d’Educació durant aquesta setmana passada sense proposar cap solució. Així, què ens queda?
Molts d’estudis ens posen en la pista de la solució que s’està prenent: reduccions de jornada (en el cas que sigui possible), excedències sense sou o directament deixar la feina per tenir cura dels infants, mesures que, a més, són encapçalen majoritàriament les dones de la família, agreujant la desigualtat de gènere i augmentant l’escletxa salarial de les treballadores amb fills. A més, podem afirmar sense equivocar-nos que aquestes opcions són socialment perilloses perquè condemnen a les famílies a la precarietat laboral i a les penúries econòmiques derivades d’una reducció dels ingressos.
Per tot això, la nostra Federació dia 7 de maig va demanar una reunió a la presidenta del Govern per tractar aquest tema. A dia d’avui encara esperem una resposta. Però, veiem com una petita escletxa d’esperança l’anunci per part del Govern estatal que estudiarà amb les comunitats autònomes com fer aquesta conciliació. És clar que arriba tard aquest anunci. Era fàcil preveure aquesta situació i tenir prevista ja la solució o solucions possibles per poder iniciar el procés de desescalada amb les opcions ja en marxa i no només en estudi.
Així, demanem celeritat al Govern estatal i a les comunitats autònomes, així com valentia per definir mesures realment efectives i aplicables a llarg termini, fins que la situació ho requereixi: permisos retribuïts, obligació de les empreses a flexibilitzar els horaris, facilitats per als treballadors i treballadores autònoms i, òbviament, oferta de conciliació en el cas que no sigui possible ni flexibilitzar ni aturar l’activitat econòmica.
Serem capaços de posar en marxa aquest pla? Que es pugui aplicar abans que sigui tard? Que les solucions que es trobin es puguin tornar a aplicar si ens trobem amb rebrots de la pandèmia? Que la nostra comunitat autònoma col·labori amb tots els seus mecanismes jurídics i econòmics per a que arribi a totes famílies que així ho necessitin?
FAPA Mallorca reclama de forma urgent mesures de conciliació de la vida familiar i laboral a la nostra comunitat autònoma.
Avui, 11 de maig, començam les Illes Balears la fase 1 del procés de desescalada. Això implica el reinici de gran part de l’activitat comercial que o bé inicien de bell nou la seva activitat o bé deixen de banda el teletreball per tornar a l’activitat presencial. Recordem que aquest pla de desconfinament està elaborat pels experts del Ministeri de Sanitat i que ens marca el camí cap a l’anomenada nova normalitat.
Però aquest pla no ha pres en consideració un factor central: la INFÀNCIA i la conciliació de la vida familiar i laboral. Com ho faran els propers mesos totes les persones que han d’iniciar la seva feina presencial per poder tenir cura dels seus fills i filles? Per desgràcia, moltes famílies afectades per l’atur o immerses en un procés d’ERTO no s’han de plantejar aquesta qüestió i, per sort, existeixen mesures que intenten paliar la seva difícil situació. Però, una altra part de les famílies sí es trobarà amb aquest problema. Què faran?
Els serveis de conciliació que abans existien ara no estan disponibles: casals de barri, ludoteques, associacions esportives, etc. no poden iniciar encara la seva activitat. Així, el suport familiar, centrat en els padrins i padrines, es converteix quasi en la única opció possible. Però, com bé sabem i ens recorden els serveis de salut, conformen la població més vulnerable al virus i aixòi suposaria posar en risc la seva salut, una opció totalment incoherent amb tot l’esforç que estem fent com a societat per combatre aquesta pandèmica. Finalment, les escoles varen quedar descartades per part de la Conselleria d’Educació durant aquesta setmana passada sense proposar cap solució. Així, què ens queda?
Molts d’estudis ens posen en la pista de la solució que s’està prenent: reduccions de jornada (en el cas que sigui possible), excedències sense sou o directament deixar la feina per tenir cura dels infants, mesures que, a més, són encapçalen majoritàriament les dones de la família, agreujant la desigualtat de gènere i augmentant l’escletxa salarial de les treballadores amb fills. A més, podem afirmar sense equivocar-nos que aquestes opcions són socialment perilloses perquè condemnen a les famílies a la precarietat laboral i a les penúries econòmiques derivades d’una reducció dels ingressos.
Per tot això, la nostra Federació dia 7 de maig va demanar una reunió a la presidenta del Govern per tractar aquest tema. A dia d’avui encara esperem una resposta. Però, veiem com una petita escletxa d’esperança l’anunci per part del Govern estatal que estudiarà amb les comunitats autònomes com fer aquesta conciliació. És clar que arriba tard aquest anunci. Era fàcil preveure aquesta situació i tenir prevista ja la solució o solucions possibles per poder iniciar el procés de desescalada amb les opcions ja en marxa i no només en estudi.
Així, demanem celeritat al Govern estatal i a les comunitats autònomes, així com valentia per definir mesures realment efectives i aplicables a llarg termini, fins que la situació ho requereixi: permisos retribuïts, obligació de les empreses a flexibilitzar els horaris, facilitats per als treballadors i treballadores autònoms i, òbviament, oferta de conciliació en el cas que no sigui possible ni flexibilitzar ni aturar l’activitat econòmica.
Serem capaços de posar en marxa aquest pla? Que es pugui aplicar abans que sigui tard? Que les solucions que es trobin es puguin tornar a aplicar si ens trobem amb rebrots de la pandèmia? Que la nostra comunitat autònoma col·labori amb tots els seus mecanismes jurídics i econòmics per a que arribi a totes famílies que així ho necessitin?
Esperem que la resposta a totes aquestes preguntes sigui realista, coherent, possible i adequada a les necessitats de la situació actual i que la presidenta del Govern sigui sensible a les demandes de les famílies, en definitiva, de la seva ciutadania.
