Un bon propòsit per començar l’any nou: una participació més efectiva i sense obstacles de les APIMA’s a la comunitat educativa

FAPA Mallorca és una entitat amb una llarga trajectòria al nostre territori i reconeguda des de ja fa molt de temps com un agent important dins de la comunitat educativa. Per part de les administracions la nostra federació és el principal agent d’interlocució amb les famílies, una peça clau dins d’òrgans com el Consell Escolar de les Illes Balears o el Consell Escolar de Mallorca entre d’altres. Per part de la resta de membres de la comunitat educativa la nostra federació és un agent reivindicatiu de primer ordre, un company de viatge d’iniciatives com Illes per un Pacte, un element que ajuda a resoldre situacions de conflicte partidista entre entitats i un puntal clau per poder entendre la complexitat de la comunitat educativa i per no oblidar a les famílies, als pares i a les mares i, òbviament, als nostres fills i filles, com una part integrant i vital d’aquesta realitat educativa. La trajectòria de la nostra federació ha demostrat l’interès per millorar el sistema educatiu  de les nostres illes, per tenir un projecte a llarg plaç que aconsegueixi treure el potencial existent i que faci que es pugui oblidar, ni que sigui per una estona, el partidisme polític o d’interessos sectorials dins del món de l’educació. I creiem que, gràcies a aquest objectiu, la nostra tasca és reconeguda com a positiva i com a necessària i per això perserverem, des del nostre compromís de voluntariat a continuar realitzant-la.

Però, no hem d’oblidar que FAPA Mallorca és la federació que agrupa a la majoria d’associacions de pares i mares de la nostre illa i, per tant, entenem que una part de la nostra tasca és ser l’altaveu de cada una d’aquestes APIMA per aconseguir que la seva veu es pugi escoltar de manera més efectiva. I, hem de reconèixer que, encara ara, ens trobem amb grans dificultats dins del si de la comunitat educativa per aconseguir aquest reconeixement.

No tots els centres educatius tracten a la seva APIMA com una part real de la comunitat educativa i les relacions que es produeixen són bastant deficients. Alguns només s’enrecorden de l’existència de les famílies quan sorgeixen problemes, quan algú ha de gestionar els serveis complementaris en horari extraescolar o quan s’ha de realitzar alguna reivindicació de tipus administratiu. Però, en el dia a dia, en el projecte educatiu del centre, en la programació general anual, en la participació en comissions mixtes amb poder decisió real, o bé s’obliden de les famílies o bé posen totes les traves possibles a la seva implicació.

Per què és això?

Malauradament, encara hi ha professionals de l’educació que veuen la participació de les famílies com una injerència en la feina realitzada quan hauria de ser el contrari. S’hauria d’aconseguir que la participació és veiés com el que realment és, un dret de les famílies, una necessitat per part de les escoles i un avantatge per a tota la comunitat educativa. Com es podrà aconseguir això? Cal canviar mentalitats, però també desenvolupant plans integradors reals, impulsats per la Conselleria d’Educació, però també per cada centre educatiu, per aconseguir que aquesta implicació sigui reconeguda a nivell administratiu però també a nivell efectiu real. Amb això serà suficient? És clar que no. Moltes vegades és la pròpia Conselleria que encara ara posa problemes a aquesta implicació, proposant iniciatives que afecten a tot el centre i a tota la comunitat educativa, però que només depenen de la voluntat d’una part d’ella, del professorat o de la direcció, de la seva disponibilitat i condicionades al seu interès: programes de reciclatge de llibres, plans de formació conjunta, iniciatives de reforç educatiu, etc.

S’hauria d’aconseguir que la participació és veiés com el que realment és, un dret de les famílies, una necessitat per part de les escoles i un avantatge per a tota la comunitat educativa.

Aquesta necessitat és encara més evident a aquells centres que viuen una realitat social més complicada. Hem de recordar que no tots els centres educatius són iguals i en molts d’ells ens trobem amb unes problemàtiques de tipus social molt greus i en els què la participació de les famílies és més necessària que mai però a la vegada és més complicada d’aconseguir i més si es posen obstacles. Per això, enlloc de trobar-nos aquests obstacles és en aquests centres on són necessàries vies de participació liderades per aquells agents de la comunitat educativa que ja es troben estructurats i que poden actuar d’impulsors d’aquest procés.

Tampoc no ens hem d’oblidar que la nostra Federació té molt present que la participació de l’alumnat és imprescindible i que, tot i que sol ser molt difícil d’aconseguir, hem de perseverar i això significa que hem de dotar d’eines flexibles als centres per fer encaixar aquesta participació amb la pròpia tasca acadèmica de l’alumnat sense perjudici de cap de les dues.

Són necessàries vies de participació liderades per aquells agents de la comunitat educativa que ja es troben estructurats i que poden actuar d’impulsors d’aquest procés.

Per sort, a molts de centres aquesta situació ja està començant a canviar i s’està agafant la idea d’una comunitat educativa real, viva, en la que la participació de les famílies és imprescindible per aconseguir una comunitat d’aprenentatge, on la seva veu és necessària i la seva participació no és optativa. Aquests centres milloren amb aquesta nova visió perquè quan s’aconsegueix la implicació real del conjunt del claustre del professorat, de l’equip directiu i de les famílies allò que es pot aconseguir és molt més important que allò que es podria aconseguir només amb la implicació d’alguns d’aquests actors.

Per tot això, demanem que es pugui participar de manera real, demanem que es posin els mecanismes per fer possible aquesta implicació i demanem que les famílies siguin vistes com el que realment són, una part necessària de la comunitat educativa de cada un dels centres educatius de les nostres illes.