Balanç del primer curs de la nova legislatura: l’aposta pel model concertat i sense canvis per a la millora de l’educació.

El passat 22 de juny es va celebrar l’assemblea de COAPA Balears, la confederació que agrupa les federacions d’associacions de famílies d’alumnes d’Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, en la qual es varen discutir alguns dels temes que han marcat el curs 2023/2024 per a les famílies.

Durant una bona part de l’inici del curs la Conselleria d’Educació ha sofert canvis successius a la seva estructura, que han afectat també a directors generals. Això ha generat dubtes sobre a quins problemes realment volien donar resposta, amb la creació d’una DG de Concerts Educatius, la divisió del servei d’atenció a la diversitat o les retallades de personal a CONVIVEXIT. Aquest servei dóna suport als centres educatius en temes tan importants i sensibles com la convivència, el benestar emocional, l’assetjament, la coeducació o la diversitat sexual. Veim amb preocupació l’eliminació del personal destinat a Eivissa i a Menorca, o altres canvis que sens dubte afectaran a la línia de bona feina feta aquests darrers anys.

Són d’agrair les visites del Conseller als centres educatius, confiam que hagi pogut conèixer de primera mà allò que sí és important per a l’educació, molt enfora d’algunes de les mesures que han duit a terme, com el Pla pilot d’elecció de llengua. Les federacions de les illes ens hi hem oposat des del principi, un pla que no respon a necessitats reals, no està avalat pedagògicament i que instrumentalitza l’educació en resposta a pactes entre partits.

Una de les frases que més vàrem sentir a l’inici del curs per part del Conseller i la Presdienta va ser que les seves decisions es basarien en el consens amb la comunitat educativa, però els fets no han corroborat les seves paraules, el mateix pla d’elecció de llengua n’és un exemple. La participació de les famílies no ha estat fàcil, amb una Mesa de diàleg amb les famílies de l’alumnat poc operativa i amb expectatives no complertes. El diàleg s’ha de dur a terme per tal de trobar acords, una reunió informativa no té aquest finalitat, i és el que majoritariament trobam, o, en massa casos, directament ens assabentam pel BOIB o per comunicats de premsa.

Un altre exemple ha estat la relació amb el Consell Escolar de les Illes Balears, amb la tramitació de l’esborrany del Decret d’Escolarització per via d’urgència, sense permetre el debat que una norma tan important requeria. Ara, a final de curs, després que aturàs la tramitació del primer esborrany per indicacions del Consell Consultiu (que no va ser ignorat com si ho va ser el Consell Escolar de les Illes Balears), per segona vegada es tramita per via d’urgència, sense una motivació prou justificada i que dificultarà la participació i el consens amb la comunitat educativa.

L’ampliació de la gratuïtat de la resta de cursos 0-3 anys ha estat una bona notícia, però s’estan generant altres problemes que no han estat previstos. Per una banda, la falta d’oferta davant l’increment de sol·licituds, per una altra observam un desequilibri en la creació de noves places d’Educació Infantil entre l’oferta pública i la concertada. Està previst obrir 5 aules de 2-3 anys a centre públics d’educació infantil i primària, front a les més de 80 sol·licituds de noves aules a centres privats. Aquest fet pot generar un problema d’equitat en l’accés a aquestes places, ja que els costos dels serveis addicionals (només són gratuïtes 4 hores lectives) són molt diferents entre un centre i un altre. 

També ens preocupa que el nou sistema de concert educatiu per al cicle 0-3, que garanteix una plaça als cursos posteriors, impliqui una doble discriminació respecte a les famílies que no varen accedir a una de les places i ara veuen que les que sí ho feren les passen per davant en la matrícula a 3 anys. Recordem que només comptam amb menys d’un 40% de les places necessàries i que, moltes d’aquestes, tenen uns costos afegits que exclouen a moltes famílies.

El nou Govern ha anunciat que el seu model d’escolarització implica eliminar les zones escolars per permetre, suposadament, la llibertat d’elecció de centre. Lamentam que no s’hagin valorat prou les conseqüències d’aquesta decisió: dificultat per accedir a un centre educatiu de proximitat, augment de la segregació escolar, augment del transport motoritzat en les entrades i sortides… Ja hem vist que la primera unificació de zones escolar a Palma ha significat que menys famílies han pogut anar al centre triat en primera instància. És una irresponsabilitat que s’apliquin canvis sense una anàlisi estricta de les seves conseqüències, sense un mapa escolar actualitzat, argumentant una suposada llibertat, que només ho serà per a un tipus de família, i que reduirà l’equitat a les escoles.

La creació de la Mesa de participació d’educació inclusiva i educació especial va ser un dels altres anuncis de principi de curs de la Presidenta, però no està essent operativa per tractar temes que realment tenguin incidència en l’educació d’aquest alumnat, ja sigui als centres ordinaris o als especials. Més enllà de les fotos de  constitució de la Mesa, no s’ha tancat ni el seu reglament ni s’han fet les comissions de treball ni les reunions trimestrals que s’havien de dur a terme. La inclusió als centres educatius ordinaris és un dret que té qualsevol alumne però que encara no és una realitat en massa casos, i necessita una normativa actualitzada que ho faci possible. La Conselleria d’Educació va rebutjar el nou Decret d’educació inclusiva que ja havia passat pel Consell Escolar de les Illes Balears, però un any després encara estam esperant la seva proposta d’inclusió, si existeix. Inclusió no és més educació especial ni més aules ueco a centres ordinaris. És urgent comptar amb aquesta nova normativa, que garanteixi el dret a una educació inclusiva i que permeti avançar en nous models, com el dels centres d’educació especial com a centres de recursos i de referència per als centres ordinaris.

També hem vist anunciada un projecte de Llei de conciliació familiar a la Mesa Social, on estan representats sindicats i patronals. Ens sorprèn que no hagem estat convocades ni informades, com a entitats representatives majoritàries de les famílies a les quals afectarà aquesta llei. 

Per acabar, la preocupació per les infraestructures educatives és històrica en aquesta comunitat, una de les poques amb creixement de població cada curs escolar. No coneixem encara el Pla d’infraestructures del nou Govern (l’anterior contemplava del 2016 al 2023), les seves previsions ni quines prioritats marcaran les actuacions. Aquest és un tema complexe i que sovint s’allarga molt en el temps, pel que tenir un full de ruta clar és cabdal per poder planificar i solventar les mancances que viuen alumnat i docents cada dia als seus centres. Falta d’espais, aules modulars, edificis obsolets, instal·lacions elèctriques que no soporten els calefactors o condicions inacceptables per elevades temperatures no són situacions noves, però que afecten molt a la qualitat de l’educació de tot l’alumnat i a les condicions de feina dels i les docents.